La gran farsa

Potser l'esperit que va guiar els pares aquells de la Constitució era liberal i progressista. No en tot el text, perquè l'any 78 l'espasa de la involució era llarga. Per això l'exèrcit és l'encarregat de preservar la integritat territorial de l'Estat. Però, pel que fa a drets i a llibertats, la dita carta magna és garantista. Si el PP i el PSOE s'haguessin de posar d'acord ara per redactar-ne una altra, seria molt més bèstia. Però, mentre no ho facin, la Constitució no pot ser només una excusa per consagrar la unitat de la pàtria. Allà hi ha més articles. Els constitucionalistes de boca i pit se'ls haurien de llegir. El 25, punt 2, per exemple, proclama que “les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social”. Com es pot reeducar ningú si se'l té confinat a mil quilòmetres de casa seva? Les mesures penitenciàries que han anat destil·lant socialistes i populars ni reeduquen ni reinsereixen. Només pretenen castigar i dissuadir. Poden fer-ho? Políticament, sí; constitucionalment, no. La contradicció encara és més bèstia en la nova reforma del Codi Penal, que consagra la cadena perpètua sota l'eufemisme “presó permanent revisable”. Ha arribat el PP a la conclusió que hi ha delinqüents irrecuperables? Si és així, que ho reconegui i que proposi una reforma constitucional que digui que les penes de privació de llibertat quedaran orientades cap al càstig i la prevenció. Com que no ho fa, perpetra la gran farsa.