Keep calm
República
Cada vegada que sento a parlar de Podemos em ve al cap una frase que Gaziel va escriure al president Companys poc abans de la guerra civil. La frase, recollida a Meditacions en el desert, deia que la República era l'enredada més gran que Catalunya li havia fet a l'Espanya castellana. Em fa l'efecte que Podemos és una enredada semblant. Només cal veure de quin canal de televisió va sortir Pablo Iglesias i quins diaris han contribuït més a alimentar el seu prestigi. Mirant quins columnistes posen a parir el James Dean de la cueta i quins el miren amb simpatia i amb tendresa tot queda molt clar. Mentre que, a Madrid, Podemos és una amenaça per al mateix statu quo, a Barcelona protegeix les elits de la pressió que les classes mitjanes independentistes fan per intentar trencar-lo. El partit de Pablo Iglesias és l'única alternativa que l'Estat té a la policia per mantenir la unitat d'Espanya. Igual que la República o que la monarquia dels Savoia, Podemos no s'entén sense la necessitat de les elits catalanes de desestabilitzar l'Estat per defensar-se del centralisme salvatge de Madrid i lligar curt, al mateix temps, el sentiment separatista del seu poble. Fins ara, aquests experiments han acabat com el rosari de l'aurora. Barcelona té les elits més astutes i més cosmopolites del món, però cada vegada que han atiat el radicalisme castellà per debilitar l'Estat i dissoldre les energies catalanes, l'incendi se'ls ha escampat a casa i Espanya s'ha ensorrat en l'obscurantisme. Ara el nucli dur de la política catalana és més estable que en d'altres èpoques. Per molt que alguns mirin d'esberlar-lo, les disputes entre CiU i ERC difícilment aniran més enllà de la superfície. Iglesias és un mascle alfa, però encara no és gens clar qui aprofitarà les decepcions que produirà Podemos. En part dependrà de la tossuderia i la consciència nacional dels sectors centrals de la societat catalana. Potser tindrem una oportunitat millor que la del 9-N.