El paper del paper

El paper en què escrivim o imprimim documents, heus aquí un suport del qual ens anuncien la desaparició des de fa temps. Inventat a la Xina fa prop de dos mil anys, en aquesta part del món el fem servir des de fa set segles. El segle XIII vam aprendre'n a fabricar dels musulmans, i des d'aquell moment el paper va començar a substituir el pergamí, una substitució molt lenta, fins al punt que els dos suports van coexistir prop de quatre segles. En l'actualitat, després de tant de temps, hauria arribat el moment de la desaparició del paper. Vostè ara llegeix aquesta columna impresa sobre paper o bé en una pantalla, però d'aquí a un temps, segons diuen, ja només ho podria fer en una pantalla. Quant de temps falta, perquè passi? Desapareixerà el paper tan ràpidament com alguns asseguren? Estem en plena transició d'un suport a l'altre, semblantment al que va passar entre el pergamí i el paper. La disponibilitat que ofereix el paper li atorga algun avantatge sobre el suport electrònic, que necessita aparells que ens fan d'intermediaris. El paper, tossut, resisteix, com indiquen per exemple els percentatges de vendes de llibres en paper (97%) sobre els editats electrònicament. També sembla que se n'endarrereix la desaparició en aquesta fàbrica impressionant de fer documents que és l'administració pública. Allà aquesta qüestió adquireix una altra dimensió. La substitució dels documents en suport de paper pels documents i els mitjans electrònics és l'emblema de la modernització de les administracions. Serveix d'argument per dir que l'administració es modernitza i, sobretot, tapa altres temes. Ja ningú es proposa seriosament racionalitzar l'administració pública, simplificar-la i fer-la àgil, professionalitzar-la... però, això sí, anem cap a una administració sense papers.

La insistència en aquest objectiu permet dissimular i fer passar per alt la renúncia a resoldre les altres qüestions. Per això, el “Plan Avanza 2” del Ministeri d'Indústria afirmava taxativament: “para el año 2015, se conseguirá una Administración Pública sin papeles” (sí, deia el 2015). L'esborrany de la futura llei de procediment administratiu comparteix aquest mateix optimisme electrònic i només preveu l'existència d'expedients i arxius electrònics. És poc realista. Pensar que l'administració electrònica (sense papers) és sinònim d'administració moderna és una visió molt esnob. En tot cas, aquest hauria de ser un dels objectius però no pas l'únic. No atribuïm al paper un paper que no li toca.