Neymar, Ruz i la mà negra

El 5 de desembre de l'any 2013 el soci número 57.819, Jordi Cases, va presentar una querella contra Sandro Rosell per apropiació indeguda. Al soci, com a qualsevol mortal, no li quadraven els números del fitxatge del crac brasiler pispat, per sort, al Madrid. El soci sospitava que Rosell, la directiva, el pare del jugador, o vés a saber qui, havien sucat en aquesta operació, a l'estil, per exemple, del que es pot sospitar perfectament quan el Barça seguia Xabi Alonso i Joaquín (llavors tots dos jugaven a segona, al Sanse i al Betis) i va acabar fitxant Rochemback i Geovanni. La querella va anar a parar a l'Audiencia Nacional i, vistos els dubtes del mateix jutge Pablo Ruz, va haver de ser la fiscalia de l'Estat qui li aclarís que era competent perquè es tractaria d'un delicte comès per un ciutadà espanyol a l'estranger, concretament, al Brasil.

Resulta, però, que la mateixa fiscalia va asseverar uns mesos després –i el jutge ha confirmat en la seva darrera interlocutòria– que, d'apropiació indeguda, res de res. Ara, que faltarien per pagar uns quants milions d'euros a Hisenda. I aquí és on jo tinc dubtes sobre la famosa mà negra contra el Barça. Home, aquesta directiva i l'anterior han demostrat sobradament com es pot destruir un projecte esportiu –amb una planificació lamentable, que segurament és culpa de més gent– i com es pot malmetre la imatge del millor planter del món amb una gestió no ajustada a les regles, que ha comportat una sanció duríssima. I sembla que no han sabut o no han volgut pagar a Hisenda tots els diners que calia pel fixatge de Neymar.

Vaja, que no són el que anomenaríem uns bons gestors. Però potser sí que hi ha alguna cosa més, des del moment que és un tribunal neofranquista, l'Audiencia Nacional, qui investiga un cas de frau fiscal. Crec que a Montserrat Caballé i a Juan Carlos Monedero, per posar dos casos, no els ha investigat pas aquest tribunal, no? Però potser és casualitat i prou.