Magdalena

Em declaro incapaç de poder fer bé qualsevol feina d'atenció al públic. I en bona part és perquè em sembla que requereix un caràcter que no tinc o que no em veig amb cor d'exigir-me. Poques coses em semblen tan lamentables com que persones que fan feines de cara al públic no et diguin ni bon dia o no s'interessin mínimament pel que vols, per no dir altres coses pitjors. I alhora poques coses em semblen tan agradables com ser atès per persones a qui els agrada la feina que fan. Hi ha gent, a més, que té un caràcter natural per tenir el punt just d'amabilitat, i sol coincidir amb la gent que té més coneixement de la seva matèria. Guardo a la memòria com a experiències inoblidables haver-me comprat unes ulleres en una òptica de Girona o haver menjat en determinats restaurants, fins i tot més enllà del menjar. Hi ha persones que fan tan bé la seva feina de cara al públic que em semblen tan admirables com ho poden ser un metge abnegat, un mestre vocacional o un flequer que estima el pa.

Dimecres passat fins i tot em vaig emocionar amb la Magdalena. Tornava de Girona per l'autopista i vaig sentir al Versió RAC1 d'en Toni Clapés el seu testimoni. La Magdalena treballa a l'hotel del Bruc i ja havia trucat al matí al programa d'en Jordi Basté per demanar que una màquina de treure neu passés per la zona del Bruc. També va explicar que estava sola amb un cuiner a l'hotel per atendre tota la gentada que volia treure's el fred i la gana acumulats al col·lapse de l'autovia i el túnel del Bruc per la nevada.

En Marc Serra va agafar el relleu a la tarda i va esbrinar més quina era la situació. La Magdalena va explicar que havia arribat a l'hotel a peu per la neu després d'haver hagut d'abandonar el cotxe al mig del col·lapse, perquè el noi del torn de nit els havia avisat que només feia que arribar gent que volia prendre alguna cosa calenta. Un cuiner també va arribar a peu des del Bruc i ells dos, i després dos treballadors més, van intentar satisfer les necessitats de tothom que arribava a l'hotel i dels clients que ja hi eren. I ella encara va tenir temps per arribar fins on tenia el cotxe i apartar-lo perquè no fes nosa quan passés la màquina de treure neu. Sense queixar-se de la feinada que els havia caigut a sobre ni dels companys que no havien pogut arribar. Una joia de noia. Com també es pot comprovar en els comentaris que hi ha a la xarxa de les parelles que s'han casat a l'hotel, ja que la Magdalena n'és l'encarregada. Si teniu uns minuts, val la pena que recupereu el seu testimoni ara que es poden sentir els programes a la carta. Jo m'he reconciliat amb una feina que em sembla difícil i que quan es fa ben feta té molt de mèrit.