Prioritats

Atenció, que en els pròxims mesos les entomaren de ben grosses. Sí, perquè la Unió Europea té previst de dedicar un bé de Déu de milions a algunes obres i infraestructures estratègiques. Quan es va començar a parlar d'aquest programa d'activació, alguns es van fregar les mans. Però, atenció: des de la UE van avisar que no es repetiran errors del passat. És a dir, que tota obra que es planifiqui haurà de ser rendible. O, per dir-ho d'una manera més clara, no es donarà ni un euro per construir una estació d'alta velocitat que utilitzaran, anant bé, un parell de milers de persones a l'any.

Això, en un període electoral, és una garrotada per al govern espanyol en general i el Ministeri de Foment en particular. No hi ha cap dubte que el passadís mediterrani seria una obra rendible; però no està gens clar que ho sigui l'altra aposta del govern espanyol, la del passadís atlàntic; un passadís que està pensat no tant per afavorir Euskadi, sinó per connectar Madrid amb Europa sense haver de passar per Catalunya. I no és perquè pensin que Catalunya no és Espanya –no, això mai–, sinó perquè volen augmentar la pressió sobre el nostre país privant-lo de la circulació de mercaderies.

Espanya és el segon país del món amb més línies de vies d'alta velocitat, que aviat és dit. No hi hauria cap objecció a fer si no fos perquè aquestes vies s'han de mantenir, i això té un cost. Si les línies aportessin diners al calaix tampoc hi hauria res a dir; però encara som lluny del punt d'equilibri i, per tant, com més quilòmetres es facin més ens acostem al desastre. I tot perquè el gran negoci de les línies d'alta velocitat no són les oportunitats que obren, sinó la construcció en si mateixes. Tal com va passar amb el traçat del ferrocarril clàssic a Espanya.

Europa ja no serà la bóta de sant Ferriol. El govern espanyol, que voldria anunciar grans obres, haurà de doblegar-se a apostar per la línia rendible, que és la mediterrània. Seriosament, ¿creuen que ho farà? Si no se surt amb la seva, no deixarà que els altres ho facin.