‘Frauquisme'

Ara que la consigna nacional és crear estructures d'estat no podem perdre de vista que ens ofega una corrupció precisament estructural. Almenys amb la democràcia hem millorat; abans, durant el franquisme, la corrupció era directament institucional. Però la democràcia espanyola ha arribat a la pubertat amb massa grans engreixats amb el pus de la impunitat i la rapinya, i ja n'estem tips que ens esclatin a la cara. La llista Falcinani és el penúltim gra, la nova constatació que la dictadura va desaparèixer però els vicis es van quedar. Durant l'època de les vaques grasses, quan no venia d'un pam, fins i tot el mateix sistema va inventar una paraula que rebaixava la gravetat d'aquestes pràctiques: corrupteles, en deien, com si amb aquesta giragonsa semàntica poguéssim disculpar un comportament fraudulent tan generalitzat com consentit. I quan dessota la catifa ha acabat emergint un tuf insuportable ens adonem que la semàntica ens ha jugat una altra mala passada perquè en realitat vam passar del franquisme al frauquisme, l'autèntic règim que ha governat trenta anys de simulacre democràtic. Trencar amb aquest règim és ara una urgència social, probablement la principal urgència després de lluitar contra l'atur. Però fer net no serà fàcil, perquè la inacabable seqüència de casos que desfilen per les portades dels diaris demostra que el càncer és d'ossos. La connexió andorrana, el femer helvètic, la podridura dels ERO, la vergonya del tràfic d'influències als ajuntaments, la indecència de les caixes B dels partits polítics, la desmesura de les targetes opaques dels banquers... S'esgoten les paraules per qualificar tanta barra i arriba l'hora d'escoltar l'opinió d'un antic mestre de matemàtiques, veterà militant de l'esquerra, que mentre compartim un cafè gronxa el cap, desencantat: “Amb en Franco hi havia molta corrupció, és clar que sí, però per ser corrupte primer calia ser franquista i després, discret. Si la gent s'assabentava que algun dels seus ministres havia ficat la mà a la caixa, Franco el fulminava.” El vell mestre té raó i ja seria gros que del franquisme n'haguéssim de prendre algun exemple.