‘Better call Rull'

Per ser justos hauríem de dir que si el que va passar dimarts a la nit entre Unió i Convergència hagués passat entre el PSC i el PSOE, el mullader seria de categoria tsunami. Dimarts a la nit l'esquerda latent de Convergència i Unió es va començar a fer visible i ho va fer allà on li fa més mal a Duran i Lleida: a Madrid, allà on intenta exhibir que manté capacitat d'influència. Els estatuts de la federació de CiU deixen clar que el cap de colla de cada institució mana. Les decisions estratègiques (com els pressupostos o els suports a les investidures) es decideixen en consens, però les votacions les acaba decidint el grup parlamentari amb el seu líder al capdavant, és a dir, en aquest cas, Duran. CDC insisteix que l'executiva conjunta de CiU va decidir “ni bloquejar ni afavorir” la llei antiterrorisme gihadista, un plantejament que –presentat així– semblava clarament enfocat a l'abstenció. Però com que (això fa molt de la CiU de sempre) no van acabar dient-ho pel seu nom (ni sí, ni no, ni abstenció), Duran es va sentir alliberat per optar pel sí i així mantenir el seu paper d'home d'Estat (espanyol) al costat del PP i del PSOE. En Marc Martínez Amat va avançar ahir a RAC1 que va ser Josep Rull qui va donar l'ordre als diputats convergents d'optar per l'abstenció atenent a l'esperit de la reunió conjunta de CDC i UDC. Sempre que preguntes a dirigents de CDC i d'UDC sobre si acabaran trencant per allò del Procés™ tothom et diu que una cosa són les declaracions i una altra, les votacions: “Oi que sempre hem acabat votant el mateix?” Bé, ara ja no. L'esquerda entre Unió i Convergència ha passat de la paret a la façana i ara ja és contrastable. I, per a més inri, el primer a veure-ho va ser Madrid (concepte), que, juntament amb Nàpols (carrer on hi ha la seu democristiana), és l'últim reducte de poder que li queda. O que li quedava: els diputats de CDC al Congrés van preferir obeir Rull des de Terrassa que no pas Duran a Madrid. Simptomàtic.