Què, qui, com?

Navegant pels canals l'altre dia vaig veure que anunciaven un programa de TV3 que es diu Com som? No l'he vist, però el títol no em va fer cap gràcia. Vaig pensar que som gent alegre, trista, guapa, lletja, alta, baixa, malparida, bona i amb totes les característiques, bones o dolentes, de qualsevol ésser humà. En aquest procés que ens toca viure crec que és important incidir tant en les igualtats com en les diferències. Potser seria més indicat un programa que es titulés Qui som? Explicar que som un territori amb una geografia pròpia i amb una cultura que intenta explicar a la seva pròpia manera el que, a la cap i a la fi, intenta explicar qualsevol comunitat del planeta. Entenc que allò que anomenem com la classe política, per mantenir-se, dediquin tots els seus esforços a implantar el maniqueisme més groller, el de amb mi o contra meu, el d'un bàndol i l'altre, i segons els convingui, la igualtat com a antònim de diversitat o viceversa. Poques vegades se'ns explica que el diferent i l'igual són les dues cares de la mateixa moneda. Que des que l'home va aprendre a anar dret hi ha sedentaris i nòmades, expansió i retraïment, el que és nostre i el que no ho és, i que no han de ser forçosament contraris. La història de la cultura ens ensenya que poden complementar-se perfectament, malgrat el dogma dels racistes que queden. Seria per a mi una gran satisfacció que el meu país fos reconegut com el que és, una comunitat forjada amb un sistema propi per afrontar el seu lloc a la Terra, capaç de mantenir els lligams comuns amb tots els altres pobles, i orgullós de les intuïcions de veritat que esgarrapa al llarg del seu camí en el temps, això que en diem història. És per això que em va fer arrufar el nas el nom del programa de televisió. Reitero que no l'he vist, però el puc imaginar com una desfilada de tòpics. Aquelles coses que es diu que sempre contenen una part de veritat, exactament com el tarot, on les vaguetats pretenen disfressar-se de realitat. No cal per mantenir l'esperit de país que ens facin sentir orgullosos de la imatge més superficial i menys raonada ni que intentin crear llocs comuns autocomplaents. No cal que assenyalin l'enemic, aquell propietari llunyà que no vol que el masover alci la seva pròpia casa.