Cat escaldat, aigua tèbia tem
Espanya, la millor solució
Hi ha una part significativa de catalans que voldrien trobar una via d'entesa que permetés a Catalunya trobar-se còmoda dins d'Espanya. El problema sempre rau en el fet que des de l'altre cantó de la taula no ho posen fàcil a les persones partidàries d'aquesta entesa.
I és que per part espanyola no hi ha gaires persones disposades ni a dialogar ni tan sols a preguntar-se què s'ha fet malament des de 1978 fins ara. Si una de les dues parts de la parella es vol divorciar no deu ser per caprici.
Fa poques setmanes es reunien a Barcelona, a instàncies de la Revista de Libros, un grup d'intel·lectuals espanyols que havien de valorar si calia tocar la Constitució, com defensen els federalistes. L'acte el moderava el catedràtic emèrit del Tribunal Constitucional Manuel Aragón. Un dels il·lustres participants era l'expresident del Consejo de Estado Francisco Rubio Llorente.
A quina conclusió van arribar persones tan doctes? Doncs que per afrontar els reptes del segle XXI el millor per a Espanya és no tocar res. Van assegurar que Espanya és un país on cabem tots. El diari ABC concloïa la crònica amb una frase rotunda i en negreta: Ha llegado la hora de España.
Els greuges, a Brussel·les
La política d'incompliments de l'Estat vers Catalunya és un fet sistemàtic. L'any 2013, el govern de la Generalitat va redactar un voluminós document on recollia els incompliments més flagrants del govern espanyol. Aquell document presentava davant l'opinió pública catalana un Estat que ja no és que s'oposi a construir ponts de diàleg amb Catalunya, sinó que directament els dinamita.
Un temps després, el president del govern espanyol es va comprometre amb Artur Mas a satisfer 23 reclamacions catalanes, al marge de l'evolució del procés sobiranista. La promesa va quedar, un cop més, en no res.
Farts de la falta de paraula a bastament demostrada pel govern espanyol, la Generalitat ha anunciat recentment que informarà de primera mà el govern de Brussel·les dels incompliments de l'Estat ver el nostre país.
No deixa de ser una estratègia més per explicar a la comunitat internacional que els catalans estem carregats de raons quan diem que volem deixar Espanya perquè ens perjudica.
Espanya no ha après ni dels seus diplomàtics, gent com Salvador de Madariaga, que deia:
“L'abús del poder és una malaltia, pel que sembla incurable, de l'ésser humà i és clar que produeix desordre.”
