Opinió

Cat escaldat, aigua tèbia tem

Espa­nya, la millor solució

Hi ha una part sig­ni­fi­ca­tiva de cata­lans que vol­drien tro­bar una via d'entesa que per­metés a Cata­lu­nya tro­bar-se còmoda dins d'Espa­nya. El pro­blema sem­pre rau en el fet que des de l'altre cantó de la taula no ho posen fàcil a les per­so­nes par­tidàries d'aquesta entesa.

I és que per part espa­nyola no hi ha gai­res per­so­nes dis­po­sa­des ni a dia­lo­gar ni tan sols a pre­gun­tar-se què s'ha fet mala­ment des de 1978 fins ara. Si una de les dues parts de la pare­lla es vol divor­ciar no deu ser per caprici.

Fa poques set­ma­nes es reu­nien a Bar­ce­lona, a instàncies de la Revista de Libros, un grup d'intel·lec­tu­als espa­nyols que havien de valo­rar si calia tocar la Cons­ti­tució, com defen­sen els fede­ra­lis­tes. L'acte el mode­rava el catedràtic emèrit del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal Manuel Aragón. Un dels il·lus­tres par­ti­ci­pants era l'expre­si­dent del Con­sejo de Estado Fran­cisco Rubio Llo­rente.

A quina con­clusió van arri­bar per­so­nes tan doc­tes? Doncs que per afron­tar els rep­tes del segle XXI el millor per a Espa­nya és no tocar res. Van asse­gu­rar que Espa­nya és un país on cabem tots. El diari ABC con­cloïa la crònica amb una frase rotunda i en negreta: Ha lle­gado la hora de España.

Deia Bal­ta­sar Gracián:

“Hi ha un sord pit­jor que el que no vol sen­tir: aquell que per una ore­lla li entra i per l'altra li surt.”

Els greu­ges, a Brus­sel·les

La política d'incom­pli­ments de l'Estat vers Cata­lu­nya és un fet sis­temàtic. L'any 2013, el govern de la Gene­ra­li­tat va redac­tar un volu­minós docu­ment on reco­llia els incom­pli­ments més fla­grants del govern espa­nyol. Aquell docu­ment pre­sen­tava davant l'opinió pública cata­lana un Estat que ja no és que s'oposi a cons­truir ponts de diàleg amb Cata­lu­nya, sinó que direc­ta­ment els dina­mita.

Un temps després, el pre­si­dent del govern espa­nyol es va com­pro­me­tre amb Artur Mas a satis­fer 23 recla­ma­ci­ons cata­la­nes, al marge de l'evo­lució del procés sobi­ra­nista. La pro­mesa va que­dar, un cop més, en no res.

Farts de la falta de paraula a bas­ta­ment demos­trada pel govern espa­nyol, la Gene­ra­li­tat ha anun­ciat recent­ment que infor­marà de pri­mera mà el govern de Brus­sel·les dels incom­pli­ments de l'Estat ver el nos­tre país.

No deixa de ser una estratègia més per expli­car a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal que els cata­lans estem car­re­gats de raons quan diem que volem dei­xar Espa­nya perquè ens per­ju­dica.

Espa­nya no ha après ni dels seus diplomàtics, gent com Sal­va­dor de Mada­ri­aga, que deia:

“L'abús del poder és una malal­tia, pel que sem­bla incu­ra­ble, de l'ésser humà i és clar que pro­du­eix desor­dre.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia