Espanya ens estima
Encara creus que els pots controlar?
La dosi setmanal per emmetzinar el procés sobiranista ens arriba via El Confidencial en forma d'article engiponat pel catedràtic de Filosofia Manuel Cruz: “Torrente a la catalana.” Il·lustrat amb el personatge de Torrente llançant dards a una diana amb la bandera espanyola, Cruz insinua que el desafiament que està portant a terme Catalunya pot acabar legitimant “accions violentes de baixa intensitat”. Això el porta a comparar-nos amb les joventuts nazis i amb Torrente.
Pel primer cas, i potser aprofitant que s'acosten els Oscar, el filòsof utilitza la pel·lícula de Bob Fosse que en va guanyar vuit l'any 1973: “Resulta poc menys que inevitable que a un li vingui al cap l'escena de la pel·lícula Cabaret, en la qual un grup de joves nazis amb els braços alçats irrompien en un berenador de muntanya alpí i convidaven a tots els assistents a cantar amb ells “Tomorrow belongs to me”. En acabar la cançó, el poderós empresari alemany, que abandonava el lloc esforçant-se a aparèixer indiferent davant el que acaba de presenciar, rep del protagonista del film la tantes vegades citada pregunta: “Encara creus que els pots controlar?”
Ja hi tornem a ser! Nazis, l'ou de la serp, això se'n va de mare... Tot seguit reconeix que “insinuar aquest paral·lelisme sigui regalar una entitat i espessor històriques a personatges als quals encaixa millor la comparació amb figures més pròximes i menys presentables”. És a dir, Torrente. Vol dir que som massa vulgars per arribar a ser nazis? Alerta, Manuel. Com ho encaixeu, això? Embolica que fa fort!
L'escena de la pel·lícula de Santiago Segura que li serveix per parlar de nosaltres és aquella en la qual Torrente mira, més satisfet que preocupat, com un grup de neonazis apallissen un magrebí. Violència, col·laboracionisme, nazis, neonazis i Torrente. D'això en dic jo, de manera eufemística, filosofia barata.
De comparses i ‘chirigotas'
Al Carnaval de Cadis ja fa uns quants anys que les comparses i chirigotas parlen de Catalunya. I com ja podeu intuir, no especialment bé. Tot i alguna excepció.
Al 2013 la comparsa de Jaén, La voz de la conciencia, tots disfressats del grill de Pinotxo, cantaven que Catalunya era “una poma podrida”. Afortunadament, no van ser finalistes del concurs, com sí que ho van ser al 2014 Los nobles, amb versos com “La teva terra es va forjar amb la suor de l'andalús que viu a la teva regió i tu l'obligues a parlar en català, com un merda de dictador!”
Aquest 2015, fa molts pocs dies, la comparsa Chirigota del Edu s'ha solidaritzat amb nosaltres. El títol de la peça: Enguany ens separem.
