Crueltat

Podria ser que, havent pas­sat només una set­mana, gai­rebé ningú no se'n recordi del cas Uma Thur­man: la foto­gra­fia que va fer supo­sar que la cirur­gia plàstica havia trans­for­mat el ros­tre de l'actriu, que, a l'endemà, va reve­lar que havia apa­re­gut amb un maqui­llatge “expe­ri­men­tal” que, segons sem­blava, no havia agra­dat gaire. Podria ser que ningú no se'n recordi perquè és un signe dels temps regits per la dinàmica de les xar­xes soci­als interna: tot és sus­cep­ti­ble de pro­pa­gar-se de manera ràpida i viral, però també d'un oblit imme­diat per l'efecte dels nous con­tin­guts abo­cats a un con­te­ni­dor immens. Com també ho és que tot pugui con­ver­tir-se en matèria de comen­ta­ris bro­mis­tes que deuen pro­vo­car una gran auto­sa­tis­facció. Suposo que aques­tes con­si­de­ra­ci­ons poden sem­blar mora­lis­tes, però després d'obser­var amb per­ple­xi­tat aquell ros­tre pre­sen­tat com el nou de qui va encar­nar l'heroïna ven­ja­tiva de Kill Bill, vaig sen­tir certa indig­nació davant de tants d'escar­nis. Feia la impressió que, de sobte, Uma Thur­man havia ale­grat el dia de molts que se'n mofa­ven cru­el­ment.

També hi ha qui espe­cu­lava sobre la pressió que fa que no només les actrius, sinó mol­tes dones, se sot­me­tin a la cirur­gia per ama­gar els efec­tes del pas del temps en el seu cos. De la tira­nia dels pro­duc­tors (però pot­ser també dels espec­ta­dors) que no tole­ren l'enve­lli­ment de les actrius. Tant si s'arru­guen com si la cirur­gia les allisa. Això no pres­criu, a banda del que Uma Thur­man hagi fet o no amb la seva cara. Però, final­ment, d'aquest cas en trec dues con­clu­si­ons o pot­ser només dues con­si­de­ra­ci­ons. Una és que fa pen­sar (mala­ment) que una “notícia” com aquesta hagi ocu­pat tant d'espai en els mit­jans de comu­ni­cació i que, fent-los cas, tants l'hagin pro­pa­gada afe­gint-hi comen­ta­ris més o menys poca-sol­tes. I l'altra és que, a propòsit d'alguna cosa tan poc impor­tant, s'evi­den­cia nova­ment la poca fia­bi­li­tat dels mit­jans, que inter­pre­ten a par­tir de les apa­ren­ces. Però també, i això resulta sor­pre­nent, demos­tra la nos­tra cre­du­li­tat, sobre­tot si dóna joc a la cru­el­tat.