Opinió

La columna

Lírica diària

Com si es tractés de petits oasis enmig de la penitència desèrtica de la raça humana, apareixen fars que ens il·luminen

Si la prosa quotidiana només bategués a còpia de rutines, el dia a dia es podria definir com una autèntica tifa. Per xamba, en les vint-i-quatre hores en què es deixata la jornada, alguns punts de llum farcits de lírica treuen el cap del no-res. Com si es tractés de petits oasis enmig de la penitència desèrtica de la raça humana, apareixen fars que ens il·luminen i ens sadollen la set. La seva missió no és cap altra que envigorir l'ànim, relaxar les parpelles i omplir la pulmonada de fresc oratge durant un instant, fugisser però íntegre, que ens propulsa a seguir empenyent el carretó banal del dia de la marmota. La setmana no n'és plena, d'aquests moments poètics, no ens féssim pas il·lusions. Hi ha dies grisos, esllanguits, tediosos i d'una monotonia superlativa. Però de sobte, un dia reps la fotografia d'una ciutat eterna, amb aquella llum plujosa que tot ho magnifica, o un missatge on et recorden que t'estimen i que fan mal fet de no dir-t'ho més sovint pensant que ja ho saps. I el dia arracona la seva sordidesa, i et vénen unes ganes immenses de somriure i de volar. La lírica diària també s'eclipsa en l'exquisidesa granada d'una copa de vi de l'Empordà escortada per unes llenques de parmesà, en un paràgraf o més d'un llibre blau i esventat, en el bon guió d'una pel·lícula premiada no per quilomètrica sinó per resplendent, en la confirmació que el pleniluni t'arrabassa el seny i t'incita a escriure o, senzill, en la imatge d'un pardal migrat que malda per procurar-se una molla de pa. Qui vol paraules en un món de sords?, deia Francesc Garriga, mestre i poeta que fa poc va decidir emprendre el gran viatge de l'hivern. Ell, que cavalcava les rutines amb lletres velles i escodrinyava el món des del blau d'uns ulls desperts, es perdia cor endins i mesurava els goigs darrere la finestra. Si de cas, per anar tirant fins que la neu ens colgui, obrim els ulls a un dia nou i esperem, amatents, la vinguda de la lírica diària. Sabrem quan ens esgarbissa perquè en notarem la palpitació al nucli dels timpans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.