Doules

Les doules no obliguen a menjar la placenta. Les doules no obliguen a parir a casa. Les doules no obliguen que pareixis sense epidural. No t'obliguen a res d'això perquè les doules no obliguen a res. Les doules acompanyen. Les doules són dones que ajuden altres dones a passar les setmanes, els dies i sobretot les hores prèvies a un part i les primeres hores, dies i setmanes de criança del nadó. Aquest acompanyament és emocional, no mèdic. Una simple lectura del seu codi ètic diu exactament això: que les doules no han de fer de metges ni d'infermeres. Ni diagnòstics ni intervencions. Perquè les doules vetllen, abans que res, per la lliure elecció de la mare. El que fa natural un part és la naturalitat amb què el viu la mare, no si hi ha anestèsia pel mig. Dit d'una altra manera: si la mare decideix que vol parir en un hospital privadíssim, la doula va i l'acompanya. Per això mateix, una doula i una llevadora poden treballar juntes perquè, teòricament, hauria de ser la mare la que decideix qui l'acompanya en aquest moment tan profund. Encara més, si en última instància la mare no vol la doula, la mare ho diu i la doula marxa. No s'entén que el sector de la infermeria hagi obert una causa general contra les doules. Contra totes. Hi ha hagut casos de mala praxi entre les doules? Segur.
Com també n'hi deu haver entre els metges i no per això es presenta una
demanda col·lectiva contra el Col·legi de Metges sinó contra el que ha comès l'error. Les paraules del president del Consell General de la Infermeria són una demonització intolerable d'aquestes dones a qui es presenta com a poc menys que una secta de bruixes que aprofiten els parts de les dones per fer pràctiques satàniques com la ingesta de placenta en una cova plena de torxes. Això sí, mentre tots ens hem embrutat amb el titular, hem perdut una magnífica oportunitat per debatre si les mares viuen i gaudeixen de l'instant més transcendental de la seva vida o si, per contra, hi ha una industrialització de la cesària al nostre país.