En Tom i en Jerry

Cada vespre, entre un quart i tres quarts de nou, el canal Super3 de Televisió de Catalunya ens ofereix pel·lícules de dibuixos animats de Tom i Jerry, el gat i el ratolí estrelles dels cartoon de la històrica productora de cinema nord-americana Metro-Goldwyn-Mayer. Aquesta emissió diària té els mateixos, diguem-ne, inconvenients que les emissions, en altres canals de televisió, d'episodis de conegudes sèries: la repetició, amb pocs dies de diferència, del mateix episodi. Però no és aquest assumpte la base del que ara mateix esteu llegint, i del qual només he deixat constància per la seva avinentesa televisiva, perquè d'allò que realment vull tractar és de l'època en què van ser dotats d'animació Tom i Jerry. Mentre apareixen a la pantalla els títols de crèdit, i examinant molt detingudament la lletra menuda, es pot llegir l'any del copyright de la pel·lícula, any que sempre es troba entre les dècades dels 40 i els 50 del segle passat. Això vol dir que estem contemplant uns dibuixos animats fruit del treball manual, atès que en l'època de la seva realització encara no existien els ordinadors tal com els coneixem ara. I resulta admirable la seva perfecció, no només pel que fa als moviments dels personatges, sinó també a les seves expressions i a la lògica, dintre de la fantasia gràfica del producte, de la seva gestualitat. Penseu que, més d'una vegada, el gat i el ratolí ballen al compàs de la música de fons, que tant pot ser un vals com una samba, amb la mateixa cadència i el mateix ritme amb què ho farien uns ballarins de debò.

També tenen un gran mèrit els background, és a dir, els escenaris en què es troben els personatges, amb els quals solen interactuar amb total i absoluta naturalitat. Quina meravella de treballs!

Avui dia, amb la tecnologia digital, es poden aconseguir tota mena d'efectes plàstics i motrius, amb resultats visualment espaterrants. Precisament per això, la majoria de grans produccions cinematogràfiques actuals solen fins i tot abusar de les facilitats que els sistemes informàtics ofereixen als realitzadors. I no m'estic referint a les de dibuixos animats en particular, sinó a tot tipus de pel·lícules. Per això celebro que TV3 recuperi el mixet i el ratolí que es paren recíprocament trampes en plena meitat de segle XX. Potser m'ha influït la condició de ninotaire, però, és igual, ho volia escriure, i així ho he fet.