Sagrat i profà

El nou currículum de l'assignatura de religió catòlica ha estat publicat al BOE. Aquest enèsim desplegament de la llei Wert ha suscitat una lògica reacció crítica. Però en canvi, aquests dies quasi no ha estat analitzada la pregunta que Marc Vidal, diputat d'ICV-EUiA i un dels nostres polítics més dignes i intel·ligents, va adreçar a Marta Ferrusola dilluns passat durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Parlament: “Es considera, vostè, una bona mare cristiana, senyora Ferrusola?”

Se'm podrà objectar que estic vinculant fenòmens molt dispars, ja que la llei Wert és una mesura socialment impositiva mentre que les consideracions del diputat són de caire personal. D'acord. Però és interessant remarcar que tant la llei Wert com la pregunta de Vidal traspuen una mateixa impossibilitat per distingir entre ètica civil i religió. Traspuen una mateixa impossibilitat d'assumpció natural del laïcisme.

Els nous curricula de religió implantats per la LOMCE, impropis d'un estat aconfessional, han estat dissenyats per la Conferència Episcopal espanyola. Són continguts parcialment acientífics, que reintrodueixen el creacionisme i la pervertida fórmula acadèmica d'haver d'escollir entre ètica i religió. Mentre obteníem aquesta nova evidència que a Espanya el procés involucionista no té aturador, la pregunta del diputat Vidal reitera l'acte reflex de molts grups socials que no haurien d'oblidar que Marta Ferrusola (o Gallardón o qui sigui...) públicament només han de ser interpel·lats per la seva ètica, moral i comportaments civils, però no per les seves conviccions o (in)coherències religioses. No s'hi val a propugnar un laïcisme interessadament intermitent.

Si no fos perquè la Conferència Episcopal subscriu d'una manera graníticament seriosa el que jo només subscriuria de manera jocosa i resignada, si no fos per això... acabaria aquest article abraçant un extracte lluminós i ramificadament antionanista del redactat dels nous continguts de religió: “Cal reconèixer la incapacitat de la persona per arribar per si mateixa a la felicitat.” És ben veritat.