Vidal

En aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure el president del Tribunal Constitucional pot ser militant d'un partit polític –i actuar com a tal–
i no passa res. Fins i tot, per fer més surrealista la qüestió, aquesta notícia es pot haver fet pública arran de les investigacions del cas Bárcenas, que com tots vostès saben és aquell senyor que omplia de sobres les butxaques dels nobles membres del Partit Popular.

En aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure hi pot haver un president del Tribunal Constitucional amb una evident catalanofòbia. Un home que, fins i tot, és capaç d'escriure les seves tírries en les pàgines d'un llibre, el prescindible Parva memoria. I després, ser el jutge que decideixi sobre coses que afecten, i molt, aquesta
col·lectivitat que detesta.

En aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure, hi pot haver un president del Tribunal Constitucional que, en la seva joventut, hagi fet miques en públic un exemplar de... la Constitució. És clar que llavors no militava al PP, sinó a Fuerza Nueva. Més o menys com José María Aznar, que per aquelles dates mostrava les seves simpaties amb el falangisme des de les pàgines de La Nueva Rioja.

Tot això (i molt més, no es pensin) pot passar en aquest estat monàrquic en què ens ha tocat viure. Per exemple, que el ple del Consell General del Poder Judicial suspengui durant tres anys el jutge Santiago Vidal. El seu delicte? Haver fet, en hores d'esbarjo i en exercici de la llibertat d'expressió, un projecte de constitució catalana.

En aquest estat monàrquic del qual hauríem de marxar com més aviat millor, La separació de poders és el títol d'una pel·lícula en blanc i negre protagonitzada per Paco Martínez Soria. I a l'edició d'ahir de Gran Hermano l'eliminat de la setmana ha estat Montesquieu. Es queden a la casa Belén Esteban, Cañita Brava i Paquirrín.