Vivències de jubilat

Hem reincidit a anar d'excursió amb l'Imserso. Sempre hem demanat Canàries, però ens van donar Menorca. També és una illa. L'any passat va ser Mallorca. Ara ja tinc el vestit de hippie per si l'any vinent ens ofereixen Eivissa. Vam ensopegar la baixa temporada, quan els hotels aprofiten la gent de la tercera edat després d'haver tingut un temps les instal·lacions tancades. Com que les van posar en marxa el mateix dia d'arribar nosaltres, l'edifici era fred com una nevera. Havies de dormir ben acostadet, que en aquestes edats ja no té transcendència demogràfica. Part de l'hotel l'estaven remodelant, d'aquí que s'equivoquessin en donar-nos l'habitació i van assignar-nos-en una que tenia tot el mobiliari nou però encara embalat i per muntar. En comptes d'enfadar-me, vaig baixar a recepció i li vaig dir a la recepcionista: “Senyoreta, com que sóc fill de fuster, no sap pas com m'agrada, de tant en tant, recordar la professió del pare i fer una mica de bricolatge. El que passa és que tot el que m'han deixat a dalt per muntar calculo que em portarà un parell de dies i volia saber si després els podré recuperar...” La noia primer no sabia d'on li baixava el comentari, després va començar a entendre la ironia, va anar quedant vermella, vinga a demanar excuses i, és clar, em va canviar de cambra. Encara va pujar, més tard, al pis i em va fer un segon trasllat perquè estiguéssim millor. Res a dir, doncs. Hem recorregut l'illa intensament, Sant Lluís, Maó –de forma reiterada perquè era la ciutat que ens queia més a la vora i hi anàvem amb autobús de línia–, es Mercadal, Ferreries, Ciutadella, Fornells –ai, les calderetes!–, el camí de cavalls, les cales recòndites i gairebé verges, el mont Toro, els jaciments arqueològics amb coves, taules, talaiots i navetes... La tramuntana ens va acompanyar cada dia, fortíssima. I alguns dies s'hi va afegir la pluja, que ens va obligar a comprar paraigües als basars xinesos, que no van resistir el vent i van durar dos dies. El record del meu pare, que hi havia fet la mili, em va portar a recórrer pam a pam la Mola i a buscar el nucli de Villa Carlos, on anava a fer d'assistent a casa d'un tinent. Em va costar trobar-lo perquè abans era anomenat així, després, en record de la dominació dels anglesos, va ser Georgetown, i ara en diuen, simplement, es Castell. Menorca està protegida en un elevat tant per cent i, efectivament, si no fos per alguns edificis alts dels anys setanta, les construccions són baixes i el verd domina arreu. Un sedant autèntic per a l'esperit.