L'eufòria de Rivera

Les enquestes en aquests temps turbulents són paper. I el paper no aguanta un bufit. Qui se les cregui té dues feines: creure i descreure. Perquè ni Catalunya ni Espanya viuen moments plans, i les intencions de vot van i vénen i no s'hi queden. Per això els polítics més prudents han d'actuar amb seguretat i al marge dels vaivens. Els temeraris ja s'ho faran. Poden convertir en dogma de fe, per exemple, un darrer sondeig publicat ahir que diu que el sobiranisme baixa i que puja la confusió i la disgregació. Això podria acabar passant. Depèn de Convergència i d'Esquerra Republicana. De la decepció o l'esperança que generin en els pròxims mesos. En tot cas, el que és improbable continua sent improbable. Per exemple, és probable que Ciutadans agafi aire del Partit Popular. És improbable que el substitueixi, perquè a Catalunya el vot vergonyant popular s'amaga en totes les enquestes i només trau cresta davant les urnes. I és impossible que Ciutadans es converteixi en una alternativa de govern. En l'absurda eventualitat que el partit que lidera Albert Rivera guanyés unes eleccions, seria incapaç de sumar els acords necessaris per governar. Però el somni de les enquestes produeix monstres i Rivera s'ha cregut que pot manar amb uns paperots en forma de sondeig que no diuen res d'això. Fins a tal punt el primer ciutadà s'ho ha cregut, que ahir va amollar al president de la Generalitat que deixi de crear estructures d'estat perquè quan ell governi les haurà de desestructurar. Angelet!