Cat escaldat, aigua tèbia tem
Empresaris
en temps mort
Ningú és aliè al procés polític que viu el nostre país. No ho és la ciutadania. No ho són els polítics, evidentment; però tampoc ho són els empresaris.
Fa pocs dies, el president de la Generalitat va assistir a un acte organitzat pel Cercle d'Economia. Els representants del Cercle van demanar a Mas que ajorni les eleccions del 27-S. Anton Costas, president de l'entitat, va assegurar que el projecte de país ha de ser compartit “més enllà de les forces sobiranistes”.
Costas va rematar la intervenció preguntant si “no es podrien ajornar algunes iniciatives”. Costas anava en aquella línia comuna a molts gats vells de la cosa política de qui dia passa any empeny.
Afortunadament, el president es va mantenir ferm davant els empresaris; i va assegurar que no hi hauria res més incert per a l'interès comú del país que deixar penjat en els llimbs el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Mas va recordar que durant tres anys consecutius “la societat catalana adulta” ha sortit al carrer per demanar poder votar però es troba al davant, en al·lusió al govern espanyol, “un mur de formigó”.
Deia Noam Chomsky:
“Si assumeixes que no hi ha esperança, llavors garanteixes que no hi haurà esperança.
Si assumeixes que existeix un instint cap a la llibertat, llavors existeixen oportunitats de canviar les coses.”
Fe absoluta
A mesura que s'acosten les cites electorals, els partits prenen posicions. Tenen molt present que els electors demanen una posició clara en la qüestió sobiranista. Cada cop és més difícil nedar entre dues aigües. O ets partidari de la independència o hi estàs en contra.
Amb tot, encara hi ha qui cerca el camí d'enmig. Iniciativa té un electorat dividit. Una part són partidaris de l'estat propi però un segment significatiu no. Conscients d'aquesta divisió, s'han empescat un enginyós plantejament: Catalunya ha de tenir un estat propi que ha d'estar associat, per voluntat pròpia, a Espanya. Així, de manera natural, Espanya esdevindria un estat federal.
Tenen molta fe en les seves conviccions per fer una proposta que parteix del supòsit que Espanya accedirà a mantenir aquesta relació.
La proposta resulta indigerible. El
PP no vol sentir parlar del federalisme
i el PSOE no permetrà que Catalunya s'autodetermini. A més, què demanaran la resta de comunitats autònomes?
Veurem cartells de “La Rioja independiente?”.
A Iniciativa saben que la proposta és un brindis al sol.
Ja ho deia la instrumentista xilena Francisca Valenzuela:
“Els poderosos menteixen,
fan el que els és convenient, somriuen i fan que sí amb el cap, per no espantar-nos dient la veritat, i per no quedar malament.”
