Opinió

Coincidència i complicitat

El 27-S no ens convoquen a unes eleccions com les nacionals que hem viscut. Seran o no seran plebiscitàries, oficialment, però d'elles en sortirà un mandat democràtic que caldrà exhibir davant de l'Estat

Estem en un temps històric com­plex per al nos­tre procés de tran­sició naci­o­nal. Can­viar el sen­tit ini­cial del dia 9-N va ser una gran equi­vo­cació que pot­ser ha atu­rat a mig camí el tsu­nami sobi­ra­nista i això, encara que es fes un assaig amb 2.300.000 votants. Uns votants que, tren­cant amb valen­tia i valor la lega­li­tat de l'Estat espa­nyol, varen mos­trar la seva força. Després d'aquesta demos­tració de més de 2 mili­ons de ciu­ta­dans allò que calia era con­vo­car les nos­tres elec­ci­ons naci­o­nals sense per­dre temps. Però la pro­posta indi­vi­dual del pre­si­dent Mas, que d'entrada va fer un gran impacte, de seguida es va veure que era una equi­vo­cació en una soci­e­tat com la cata­lana, pro­fun­da­ment plu­ral també en el sobi­ra­nisme.

Mas creu que té més força de la que té i ha entrat en una estratègia que vull ano­me­nar “de les maleïdes llis­tes” i de l'exclu­si­vi­tat dels inde­pen­dents de pres­tigi. Aquesta acti­tud li ha tret tota cre­di­bi­li­tat, a Mas, i ha permès començar, alhora, una crisi entre CiU-ERC –ambdós han comès l'error d'obli­dar i no fer el pos­si­ble perquè la uni­tat fos més àmplia amb ICV, la CUP, amb MES... etc. Tot ple­gat, un altre error estratègic que estem pagant encara.

Tensió durant set­ma­nes, una gran irres­pon­sa­bi­li­tat que té molts cul­pa­bles, sigles i noms pro­pis, per­so­na­lis­mes..., i que ara no és el moment d'esbri­nar, però que després del procés caldrà estu­diar-ne les con­seqüències. De la mà de l'ANC, Òmnium i l'AMI, Mas i Jun­que­ras han fet un acord d'últim minut, i el pre­si­dent Mas, que té la potes­tat de con­vo­car, es com­pro­met a fer-ho pel 27-S. I jo penso: un altre error, ja que, men­tres­tant, hi haurà hagut la bata­lla fra­tri­cida --i nor­mal-- de les muni­ci­pals, i més greu encara: l'apa­rició al pano­rama polític català de noves for­ces polítiques que poden des­pis­tar o fer tron­to­llar la majo­ria social sobi­ra­nista.

La crisi econòmica i social cal­dria també haver-la tin­gut en compte per a esta­blir l'estratègia cor­recta. Però ara ja som en la línia de jugar la gran bata­lla democràtica del 27-S. I aquí és on cal can­viar mol­tes
coses: estils, mane­res de fer, per­so­nes, per gene­rar un equip plu­ral que, per sobre de
sigles i objec­tius par­ti­dis­tes soci­als i de
classe, enten­gui que ara cal pri­o­rit­zar la coin­cidència i la com­pli­ci­tat. És cert que el retard també pro­duirà rees­truc­tu­ra­ci­ons a fons de les for­ces polítiques actu­als, i pos­si­ble­ment l'apa­rició de més actors polítics, encara. Per això és vital que l'opció sobi­ra­nista no quedi reduïda a CDC i ERC, sinó que cal tro­bar els vots i les com­pli­ci­tats
en tots els sec­tors polítics i soci­als del país. Evi­dent­ment CDC, ERC, l'UDC sobi­ra­nista i la CUP són els fona­ments del pro­jecte polític català sobi­ra­nista, però no n'hi ha prou. Cal bus­car vots a ICV i els seus sec­tors sobi­ra­nis­tes, i al PSC, en el qual encara con­fio que hi hagi milers de vots per la sobi­ra­nia, a pesar de la seva direcció actual. I també, per què no dir-ho, a tots els sec­tors uni­ver­si­ta­ris i soci­als que pri­o­rit­zen, pot­ser, la qüestió
social, i que poden tenir la temp­tació de
votar Podem o Gua­nyem, d'entre els quals hi ha milers de per­so­nes que es van mani­fes­tar els Onzes de Setem­bre al cos­tat
de tots els sobi­ra­nis­tes. Per acon­se­guir aquesta fita, siguem clars: cal can­viar
alguns actors de les nego­ci­a­ci­ons par­tidàries que s'han fet fins ara, i intro­duir-hi nous actors que siguin capaços de pri­o­rit­zar
–diguem-ho una vegada més– la coin­cidència i la com­pli­ci­tat. El 27-S no ens con­vo­quen a unes elec­ci­ons com les naci­o­nals que hem vis­cut. Seran o no seran ple­bis­citàries, ofi­ci­al­ment, però d'elles en sor­tirà un man­dat democràtic que caldrà exhi­bir davant de l'Estat i, si s'escau, davant
de l'opinió pública i de les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals.

Com he dit tan­tes vega­des, en la història dels pobles hi ha un moment en què s'obre una escletxa, i aquesta és el 27-S. Des­a­pro­fi­tar-la seria un suïcidi per a la lli­ber­tat naci­o­nal de Cata­lu­nya. Dei­xem-nos d'aven­tu­ris­mes, de redemp­tors, de vola­des de coloms, de mes­sies... ara és l'hora d'anar junts perquè si ho fem bé som més dels que ells vol­drien i tenim per pri­mera vegada la victòria a tocar. No s'hi val el desànim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia