L'apunt
Colonial
Veiem una dona amb hijab i posem el crit al cel. Ho entenem com una limitació de la llibertat femenina. Passem per alt que moltes dones occidentals porten un hijab invisible, perquè ¿quina altra cosa és la moda quan esdevé obsessió? Però aquest no és el debat, avui. Si aquesta dona que porta hijab afirma que a ella ja li agrada aquesta indumentària, argumentarem que li han rentat el cervell, que és impossible que ningú accepti lliurement de viure dins d'una presó de cotó. Tal renúncia és el resultat d'una pressió secular a la família i les mesquites, afirmarem.
Des de Madrid veuen milers i milers de persones amb una bandera estelada que declaren que volen fer la seva via separades d'Espanya, perquè l'encaix amb Espanya esdevé impossible. Quan algú –de fet, tots– explica que la seva expressió és lliure i voluntària, des de Madrid s'argumenta que a aquests catalans se'ls ha rentat el cervell, perquè és impossible que algú vulgui viure separat, quan junts –es diuen– és millor. Tal renúncia, asseguren, és el resultat d'una feina insidiosa de les escoles i dels mitjans públics i privats catalanistes. Ignoren –o ho fan veure– que, a Catalunya, no hi ha cap límit a la llibertat d'expressió i que els mitjans espanyols que només parlen de la independència per menystenir-la s'hi senten a tot volum.
El fet és que tant en un cas com en un altre s'amaga una mentalitat colonial. És a dir, una visió del món segons la qual aquell que opina diferent de tu és un menor d'edat mental. Que el teu univers, que la teva manera de fer les coses és superior. Ells, que ens acusen a nosaltres de sentir-nos millors que els altres –quan, en realitat, només ens sentim diferents–, creuen que l'única manera d'entendre el món és la seva.
Només entre iguals és possible el diàleg. Si un dels interlocutors considera que la posició de l'interlocutor és una rebequeria o el fruit de la irreflexió, el diàleg resulta impossible. Els governs espanyols han d'abandonar aquest persistent pòsit colonial si volen aspirar a un enteniment civilitzat i europeu amb Catalunya.