Naps i cops
Mitja galta
Les mesures perquè tothom validi el bitllet de tren sempre són a mig fer. El sistema de validació a les estacions és com el carrer de mitja galta. Recentment a Passeig de Gràcia han posat màquines que “obliguen” els viatgers a validar el bitllet en sortir, com passa a l'estació de Sants i de Plaça Catalunya. Les cometes són per dir que hi ha excepcions a la regla. Si baixes a l'estació de Passeig de Gràcia pots sortir per Pau Claris per unes escales mecàniques sense validar el bitllet. Pots sortir per la porta més ampla del vestíbul de Passeig de Gràcia que s'obre automàticament i tampoc validar-lo. Però, tranquils, hi ha més opcions encara. Tant a Plaça Catalunya com a Passeig de Gràcia, com que al vespre ja no hi ha personal atenent els viatgers, cap a les deu obren portes i tampoc cal validar. Això vol dir que a totes les línies de rodalies del país a partir d'una certa hora es pot viatjar sense bitllet. En el cas de l'atrotinada línia R3 (la de Vic) encara passen revisors, cosa molt poc comuna a la resta.
Al costat d'aquests forats negres, els anuncis multicolors de posada de màquines de validació demostren una doble moral molt establerta al país (en la casta i en els que diuen que no ho són, ja ho hem vist): s'expliquen per la mateixa inèrcia de fer lleis i ultralegalitzar les coses perquè després no es compleixin... La culpa és sempre dels altres, de la llei, de la Constitució que diu que tothom quiet. I així el país va fent lleis d'educació i creant no-lectors i no-pensadors per si mateixos. I tothom quiet, també aquells que volen avançar.
Comencen amb un punt de partida errat, que és la millor manera d'evitar que els problemes es resolguin. Agafen una presumpta dèria i venen fum, encara que pel camí quedi un servei pèssim, una informació tardana i poc eficient i un usuari penjat i venut. La temporada que ve tornaran a fiar-ho tot a una legalitat que, per si mateixa, no fa res. Seguirem instal·lats en el perpetu desembre congelat. Per moltes màquines de validació que anunciïn, la llei l'ha d'aplicar algú, i el sentit comú, també.