Històries de terror

Fa uns dies vaig explicar la batalla que vaig tenir per intentar mantenir el número de telèfon. Batalla perduda contra un mur de contestadors automàtics, operadors inútils i displicència envers l'usuari. Vaig comunicar al meu entorn el nou telèfon i em vaig permetre la petita venjança d'adjuntar aquell article als correus electrònics. No m'esperava les respostes que em comunicaven malsons semblants i de pitjors. M'escriu una amiga: “Quantes vegades ho he experimentat! És desesperant, irritant i inútil intentar parlar amb les companyies telefòniques si és que arribes a passar la barrera de les màquines! I quan la passes i s'hi posa un operador, la majoria de vegades, empitjora la història de terror...” Una altra història de terror és l'odissea, “el munt de despropòsits per donar de baixa un mòbil d'empresa que no utilitzem… Surrealista total!” Una altra: “Canviar de companyia elèctrica va ser un malson que va durar set mesos.” Més: “Vam anar a Centelles i no ens van donar un número de telèfon del poble perquè sortia més car que mantenir el de Barcelona! És kafkià!” Kafkià és la paraula justa, adjectiu pres de les novel·les del gran escriptor centreeuropeu, com ara el Castell, que explica la història de Joseph K., un agrimensor que arriba contractat per les autoritats d'un castell, però no aconsegueix mai saber de quina feina es tracta. Ni tan sols aconsegueix entrar al castell, es passa el temps buscant contactes, influències i procediments per accedir-hi. Exactament el mateix fan les companyies telefòniques i els bancs –els que acumulen més reclamacions a l'Agència Catalana del Consum–. Et fan la rosca amb una publicitat que promet l'oro i el moro i, un cop atrapat com una mosca en la teranyina burocraticotelefònica, ja no te n'escapes. Ets presoner de no saps qui i estàs condemnat per no saps què. Però això no obsta perquè et tractin sempre d'“estimat client”.