Els altres catalans (països)
El procés sobiranista que vivim a Catalunya conté una urgència i una densitat política de gran magnitud. Tanta, que fa que els catalans del Principat ens haguem oblidat que la càrrega emocional d'aquest projecte, també enorme, és viscuda amb tanta o més intensitat que nosaltres pels altres territoris amb qui compartim identitats i cultura: la gent de la Franja, de
Catalunya Nord, de les Illes i del País Valencià que continuen mantenint en el seu horitzó la suma dels Països Catalans, malgrat l'hostilitat creixent dels seus propis territoris.
Cada un d'ells es troba en estadis diferents pel que fa a la consciència ciutadana i als recursos disponibles per fer front a la dominació cultural i política de les institucions dels respectius estats. Les formes de pressió i de repressió sobre tot el que tingués indicis de convergència política i cultural amb el denominador comú i divers del català han provocat resultats anorreadors similars. Però el pòsit social, l'estrat reivindicatiu, és diferent a cada lloc i a cada territori planteja vies de recuperació diferents i a l'abast de les seves possibilitats.
A Catalunya Nord, per exemple, partits i entitats ciutadanes han creat la plataforma SEM (som, en català rossellonès) per reclamar per al territori “un estatut particular al si de la República Francesa” que els permeti mantenir accions d'autogovern com l'ensenyament del català i la cooficialitat amb el francès, la cultura, el patrimoni, el turisme i les relacions transfrontereres, entre altres. Es tracta de fer front a la reforma territorial francesa que fusionarà a finals d'any el Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus amb la desaparició de l'executiu actual del departament dels Pirineus Orientals.
Sigui quin sigui el pas endavant que cada territori vulgui fer ha de tenir present dues coses: la primera, que els respectius estats no cediran en res que contribueixi a un encaix de les peces que configuren el mapa dels Països Catalans. Saben que darrere la cultura i l'activitat ciutadana del catalanisme hi ha sempre la identitat i si fan alguna cosa serà provar d'aixafar-ho, sobretot després de veure com evoluciona el procés català. I la segona, que, davant la dificultat de fer-se visibles en les institucions regionals i estatals, la conquesta dels ajuntaments és la via més pràctica i fonamental per enfortir-se i prendre el control de casa seva.
