Circ i amics

Una vintena d'amics i amigues, entre els quals el capellà rector del poble, vam anar fa uns dies de la Baixa Garrotxa a l'Alt Empordà per assistir a una sessió de circ i dinar a Figueres. S'ha de dir que hi va haver sorpresa general per la qualitat i categoria de l'anomenat Espectacle blau. Un dels amics deia que no s'hauria pensat mai veure el que va veure a Figueres, que per a una actuació d'aquell nivell calia anar a París, a Montecarlo o a Berlín. Però va ser a Figueres, i en una línia (això ho dic jo) de qualitat decididament a l'alça, d'ençà del Primer Festival Internacional ara fa quatre anys.

Les instal·lacions, l'organització, l'ambient eren pràcticament immillorables, per impregnar-nos de la festa vam arribar quasi una hora abans. Era dissabte, feia bo, portàvem bufera, era ple de gent contenta i la cosa pintava bé. Després de la funció, vam estar parlant-ne mentre anàvem sortint de l'envelat cap a l'aparcament. S'hi veien famílies senceres, contentes: avis, tiets, pares i criatures, tots contents, cosa prou important avui dia, no troben? Pensava que si una família va per exemple a visitar el Museu del Prado (posem-ho lluny, que no s'ho prengui malament el senyor Ramon), és una mica o força difícil que la visita plagui tothom: algun nen o nena contemplant Murillos o Velázquez no ho deu pas passar tan bé com el pare o la mare, suposant que aquests tinguin tirada a la pintura, és clar. I suposant que tots ho haguessin passat molt bé, no necessàriament això els faria decidir l'any següent tornar al museu perquè els ha agradat. En el circ és evident que la cosa funciona de manera diferent: primer perquè es veien (ja ho he dit) famílies senceres sortint-ne satisfetes i entusiasmades, i després perquè allò més normal deu ser tenir intenció de tornar-hi un altre dia, si la cosa ha agradat prou. Alguns dels nostres no van esperar gaire a repetir, hi van tornar el dilluns, l'endemà passat.

I acabada la funció, a dinar. A Figueres continua havent-hi grans restaurants i en aquests dies del festival exhibien a més el seu bon humor i sintonia. Tot va resultar excel·lent: amanida amb bombes equilibristes de bacallà, crema d'espàrrecs amb llagostins contorsionats, increïble arròs de mar i muntanya, pera transformista amb xocolata, omelette norvégienne a la màgia del foc… Bons amics, espectacle d'alta volada i excel·lent dinar. Quod ultra volumus?