Catalan Weekend
Data: darrer cap de setmana de juny. El repte és formidable, l'èxit, arriscat. Però s'imaginen Barcelona el dia 27 de juny plena d'estrangers que volen conèixer què està passant a Catalunya? No els sedueix la idea?
Fa dos anys, Òmnium organitzava el Concert per la Llibertat al Camp Nou; l'any passat, els castells a Europa. Enguany, intentant seguir col·laborant amb l'èxit del procés, de nou la proposta implica un nou gest que uneix mobilització i internacionalització del procés: el Catalan Weekend, del 25 al 28 de juny. Obrim les portes al món, ensenyem-los el nou país que estem construint. Tan senzill i tan difícil d'aconseguir.
La revolució dels somriures, l'alliberament d'un estat que ens impedeix prosperar –que d'això es tracta en aquest procés– es basa, sobretot, en l'impuls sorgit de les arrels populars del catalanisme. Menestrals i pagesos, tècnics i obrers, classes mitjanes, professionals liberals, que han estat sempre, en tot moment, al davant del poble, al costat del poble i darrere del poble, perquè ells són, precisament, el poble. Aquesta Catalunya popular, representada per Òmnium, per l'Assemblea, pels castellers, per la cultura tradicional, per l'excursionisme, per les associacions de pares i mares de les escoles, pels ateneus i casals populars, per l'escoltisme, pels sindicats, per la mitjana i petita empresa, pels autònoms, pels escriptors i artistes, i per tantes i tantes altres associacions i grups de tot tipus, no té res a veure amb l'oligarquia i l'establishment de les elits madrilenyitzades, ans al contrari, en aquests moments s'hi enfronta, la combat directament, provocant el moviment revolucionari més important de la història de Catalunya: el camí cap a la independència, que no és altra cosa que l'oportunitat de construir un país nou, millor, més democràtic, més just.
“Pensem que el projecte polític de la independència de Catalunya en el marc europeu és avui l'únic capaç de fer de palanca a l'ambició d'un país. Un projecte que ens ha de permetre treballar de veritat per la igualtat d'oportunitats dels ciutadans, i que ha de garantir drets bàsics com l'educació, la sanitat, l'habitatge digne o el treball. Per a nosaltres, voler un estat propi és voler un país socialment més just i pròsper. I, encara, n'estem convençuts, és també l'únic projecte per modelar una societat més creativa i avançada, que provoqui l'esclat d'energia que necessita la nostra cultura, que faci vibrar la corda que mou l'ànima d'una comunitat.” Són paraules de Muriel Casals dites a Santa Coloma de Gramenet l'octubre de 2012. És exactament això. I aquí estem i seguirem, aquí estem i seguirem contra l'establishment i l'statu quo que ens impedeix construir el país normal que volem i ens condemna a la residualitat i la desaparició com a poble. No només no hem deixat d'estar-hi, sinó que hi som amb més força, més il·lusió i més convenciment que mai. I això, aquest compromís amb el destí de Catalunya com a estat lliure entre els estats lliures del món, és el que volem ensenyar i compartir al Catalan Weekend: www.catalanweekend.cat.
Tothom hi és cridat. Tothom pot participar-hi i col·laborar-hi. Invitant un amic, un col·lega, una escola, un grup. O acollint-los a casa. O ajudant al finançament del projecte! Tenim una ocasió única per explicar a molta, molta gent, qui som, què ens proposem i per què volem fer-ho ara. Explicar-los que la independència de Catalunya no és una excusa, ni un passatemps, ni un somni, ni un eslògan, ni un roc a la faixa, ni, encara menys, un esport que es practica els caps de setmana; sinó que és un manament del poble, expressat democràticament. Explicar-los que aquesta partida no només la volem jugar, sinó que la volem guanyar.
Com amb la independència, també l'èxit del Catalan Weekend depèn de nosaltres. En tindria prou si els milers d'estrangers que ens visitin entenguessin què va voler dir el The Times quan, en el llunyà 10 de novembre passat, obria en portada –sobre la votació del 9-N del dia abans–, amb les paraules següents: “Milers de catalans voten amb esperança la separació d'Espanya.” Ni més, ni menys.
