Desclot
No n'hi havia per a tant
Les urnes andaluses han fet bona, només, la tendència de les enquestes. Les previsions s'han complert sense sorpreses ni esqueixades. El PSOE ha aguantat el territori, Podemos ha irromput, és cert, però sense tanta trompeta com preveien alguns, i el Partit Popular i Izquierda Unida s'han enfonsat. El primer, per obra i desgràcia de Mariano Rajoy. El segon, per la lògica de les balances derivada de l'aparició de Podemos. I Ciutadans? Ciutadans, bé, gràcies. Però no tant com deien i com esperava la cresta cada dia més erta d'Albert Rivera. Miracles? Pocs. La vella política aguanta, amb 85 diputats, i la nova, amb 24, no arriba a traure pit. Els pretesos experts s'han passat mesos i mesos especulant i al capdavall no n'hi havia per a tant. Això sí, PSOE i Izquierda Unida no sumen, com fins ara, majoria absoluta. Per tant, la gran incògnita es manté. Farà un pas endavant Ciutadans i permetrà que Susana Díaz sigui investida presidenta amb comoditat? La jugada despistaria tots aquells que ja han situat Ciutadans en l'espai de la dreta com a alternativa al PP, però desequilibraria les anàlisis polítiques més sensates. Tot plegat no és tan bèstia. Només queda una darrera i amarga constatació: la corrupció no desgasta. A Andalusia hi havia un règim. Es manté. Resisteix, tot i el gran escàndol dels ERO, que ha tocat i tacat la primera fila de dos governs socialistes. Malgrat la fidel infanteria que dispara des de la premsa amiga, el PP es desgasta. Rajoy hauria de començar a rentar-se la barba.