Sí, però no

Fa quinze dies el president de la Diputació, Enric Vilert, ho deixava anar en un article en aquest diari. No veu gaire clar això de la fusió de Caixa Girona. I avui, si llegeixen l'article que publica unes planes més enllà, el president de CDC a Girona, Eudald Casadesús, ho diu encara més clar: «Si la fusió no serveix per millorar el servei [...] no podrem mantenir la nostra confiança en el procés que s'enceta» i que, adverteix, «encara no és irreversible». Això vol dir que la fusió que tots tenim coll avall, i que ja ha aconseguit un primer vistiplau del consell d'administració, s'ha de revalidar. Un mes enrere, quan en parlava amb algú, la majoria de gent (i això sempre és relatiu, perquè depèn de qui et trobis pel carrer) et deia de la fusió que «no, però sí». Vull dir que sempre havien defensat que no, però que ara, vistes les circumstàncies econòmiques, doncs sí. Ara ja n'he trobat uns quants del «sí, però no», dels que van dir que sí inicialment però que ara no ho veuen tan clar, que pensen que s'hi perdrà més que no pas s'hi guanyarà. Sempre he sentit a dir que els diners no tenen sentiments ni color polític. Però em fa l'efecte que el consell d'administració de Caixa Girona sí que en té. De sentiments? No, de color polític. En sentirem a parlar.