Desclot
Els voltors i les hienes
La democratització de la comunicació comporta un enorme avenç en la informació. Qualsevol persona a través de les xarxes socials pot ser periodista, cronista o reporter. També expert, analista, columnista i contertulià. Tothom fa de tot. I tothom també pot ser tan cruel i tan imbècil com un periodista, un cronista, un reporter, un analista i un contertulià. Tothom pot fer el bé i el mal. N'hi ha que trien la segona opció per vocació i amb una professionalitat meritòria. Són els voltors. N'hi ha a grapats. Sobrevolen fets i persones amb el bec esmolat. Encara són més corrosius quan l'objecte de l'atac és una víctima ensorrada. L'accident de l'avió de Germanwings els ha avalotats. N'hi ha que des de Twitter han tocat tendre perquè algunes de les víctimes eren catalanes. Els seus comentaris deriven la condició humana cap al fang. Afirma el ministeri de l'Interior espanyol que “investigarà les piulades ofensives contra les víctimes de l'accident”. Tant de bo. La reivindicació de la dignitat, però, hauria d'anar més enllà. Les ofenses dels voltors no haurien de quedar mai impunes. Ahir també es va veure de tot en l'altre front, en el del periodisme pretesament professional. Carlos Herrera, per exemple, va amollar: “Veure Mas en un avió de l'exèrcit espanyol... té... té un no sé què.” No sé què vol dir emoció. El senyor Herrera s'emociona quan veu el president de la Generalitat sotmès al poder militar espanyol. Ni que sigui pujant a un avió. Hi ha els voltors i també hi ha les hienes.