Catalanofòbia ‘low cost'

La cara més visible de la catalanofòbia s'ha vist amb les aberrants mostres d'alegria pel fet que una part de les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings fossin catalanes. Eren tan bèsties els missatges que el ministeri de l'Interior no ha tingut més remei que fer-li obrir una investigació a la fiscalia; veurem en què queda. Però més enllà d'això, i de l'excel·lent feina que fan col·lectius com ara Drets per evitar la impunitat d'aquests actes xenòfobs, hi ha també una catalanofòbia més tènue, menys visible, molt més impregnada, més estesa i de baixa intensitat per utilitzar termes emprats en el seu dia per parlar del terrorisme que no matava. Exemple d'això: qüestionar que Artur Mas fes la roda de premsa en català. François Hollande, president de França, la va fer en francès perquè és francès. Angela Merkel, cancellera alemanya, la va fer en alemany perquè és alemanya. Mariano Rajoy, president espanyol, la va fer en espanyol perquè és espanyol. En canvi, Artur Mas, president de Catalunya, la va fer en català per –com és sabut– provocar. El pitjor d'això no és que es critiqui Mas per aquest fet sinó la creença absolutament interioritzada que el president de la Generalitat ha de fer la roda de premsa en castellà “per respecte”. És a dir, hi ha el pensament íntim que Mas és, abans que res, un maleducat. Per aquí és per on plora la criatura: pensar-se que s'utilitza el català per fotre. Com si hi hagués un únic idioma oficial de compareixença i condol institucional. Com si a Catalunya tots els catalans parléssim castellà entre nosaltres i només féssim el canvi al català quan detectem un castellanoparlant només per poder tenir una conversa encriptada. Aquesta idea tan incrustada evidencia dues coses: una ignorància infinita i també la certesa que s'ha de parlar en castellà “perquè això és Espanya”. I això, evidentment, exclou la possibilitat que el català sigui considerat un idioma espanyol. I ara, germans, federeu-vos en pau.