Opinió

En Joaquim Molas

És ben sabut que en Molas i en Castellet, desapareguts tots dos, havien generat la passió per la literatura del realisme social

Entrava a classe amb una buri­lla a la boca –apa­gada–, una car­tera tan plena que amenaçava d'esber­lar-se en qual­se­vol moment, i un plec impor­tant de folis sota el braç. Dei­xava la car­tera damunt la taula, i els folis espla­nats. Jo me'l mirava com si con­templés una escena de tea­tre, els ulls xuclats pel per­so­natge. El que més em cri­dava l'atenció era el plec de folis. Sabia que ens ofe­ri­rien alguna sor­presa, com tots sabíem que aca­ba­ven de sor­tir, res­clo­sits, d'aque­lla Bibli­o­teca de Cata­lu­nya clau­su­rada des del dia que un il·lumi­nat mili­tar va deci­dir escom­brar la República. Vaig ins­criure'm a dues assig­na­tu­res, del Dr. Joa­quim Molas, aquells cur­sos que ens va tocar de fer a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona. Una d'elles era les Avant­guar­des. Els tex­tos d'aquell dia no ens van pas dece­bre. Ciclos­ti­lats, eren escrits a mà. Va dei­xar la buri­lla al caire de la taula i va dir, com en una pre­sen­tació solemne: “Aquest és el poema de La rosa als lla­vis.” Ens vam mirar. Ningú piu­lava. Tan aviat teníem la mirada al text com al ros­tre del pro­fes­sor. El poema de La rosa als lla­vis. El títol era sug­ges­tiu... Tant, que els ulls ja llis­ca­ven damunt aque­lla lle­tra a mà. “Vosal­tres no sabeu el que és guar­dar fusta al moll.” Em vaig fon­dre amb la musi­ca­li­tat del vers, des­crip­tiu, mal­grat el to líric. Ens el vam empas­sar amb gola­fre­ria el tram i la taca de vi a les tova­lles, la grua de l'estel, la don­ze­lla nua. L'espur­neig dels ulls ja es ficava a la nos­tra retina. I Joa­quim Molas es pas­se­java pel mig de les tau­les, veuen, parin atenció en el cal·ligrama. Mar­sei­lle port d'amour.

Sal­vat-Papas­seit s'enduia la mirada del doc­tor i la nos­tra, cap als mons d'aquell noi, que no per­ta­nyia a les elits que feien ver­sos a la Cata­lu­nya dels 20 als Qua­tre Gats, el cenobi de rajo­les de colors dels ele­gits per les muses. Fou accep­tat al grup com un ele­ment espe­cial. Guar­dava (sic) fusta al moll! Vivia a la Bar­ce­lo­neta. Molas estava emo­ci­o­nat en evo­car els orígens del poeta, que ara tot­hom estima. El con­trast amb aquells tex­tos de Sal­vat-Papas­seit, van ser els plecs dels Junoy, i com­pa­nyia. Sobre­tot amb la com­pa­nyia de Sal­va­dor Dalí. Aque­lla peça de mera­ve­lla ano­me­nada el Mani­fest groc era l'ori­gi­nal d'aque­lla colla d'esnobs cor­ro­sius que gosa­ven car­re­gar-se la Rosó. Avui, és ben sabut que en Molas i en Cas­te­llet, des­a­pa­re­guts tots dos ara mateix, havien gene­rat la passió per la lite­ra­tura del rea­lisme social. Cal escriure per a dir mis­sat­ges que ens expli­quin la immensa malas­tru­gança d'aquests temps de la ignorància. No ho sabíem, però vam assi­mi­lar aquell fons que els mots del doc­tor ens va dei­xar com una estre­lla al front.

M'agra­da­ria, excu­seu-me, evo­car el meu Joa­quim Molas. Quan li vaig ense­nyar l'esbor­rany d'aque­lla mena de novel·la edi­tada “per entre­gues” a El Punt, inti­tu­lada Esgra­ons d'hores len­tes, em va dir: “Aquí hi ha una novel·la.” Duia la buri­lla als lla­vis i, als dits, hi tenia el meu esbor­rany. El vaig tenir sem­pre a prop. Puc dir que va con­ti­nuar essent el Mes­tre. Ho va ser de tots els exa­lum­nes que se li apro­pa­ven. I quan recordo aquells futu­ris­tes que assas­si­na­ven el clar de lluna, aquells dadais­tes que sor­tien al tea­tre per a fer sorolls gutu­rals, sota una pluja de retalls petits de diari, quan veig aquells homes que d'ama­gat del dic­ta­dor extre­ien de les bibli­o­te­ques els tre­sors ama­gats, quan recordo tot això alguna cosa m'omple la ment i els sen­ti­ments. Quina sort, em dic, quin immens pri­vi­legi que he tin­gut de conèixer aquesta gent. Sem­pre sereu amb mi, Joa­quim Molas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia