El factor humà
Dissortadament en l'accident de Germanwings ha estat el factor humà el culpable i causant de la tragèdia. Des del mateix moment en què es va produir l'accident l'estranyesa sobre el que podia haver passat va ser molt gran perquè precisament la indústria aeronàutica gaudeix d'un nivell altíssim de seguretat. No hi ha cap diferència, en aquest sentit, entre companyies low cost o de bandera. A Europa la normativa de seguretat aèria és molt clara i molt dura i s'aplica, sense distincions, a qualsevol companyia que enlaire un avió. Les low cost estalvien i retallen costos en molts altres temes però no ho poden fer ni en manteniment ni en seguretat. Tots els gràfics sobre nombres d'accidents i de víctimes són contundents. Especialment des dels anys noranta hi ha una tendència constant i imparable a la baixa. Baixa el nombre d'accidents i baixa el nombre de morts. El que passa és que les estadístiques fredes no serveixen per a res davant una tragèdia com la que hem viscut. El problema amb els accidents d'aviació és que normalment tenen unes conseqüències terribles i massives, com ha estat el cas.
Un factor que crida especialment l'atenció és precisament la paradoxa que siga una mesura creada per a incrementar la seguretat dels aparells la que ha acabat fent possible l'acció criminal del copilot. Després de l'11 de setembre les cabines de conducció es van blindar per tal d'impedir-hi l'accés de segrestadors. I la tesi del blindatge era que només fos possible obrir-la des de dins. Això era lògic, però topava amb el problema, que ja es va preveure, que alguna cosa extraordinària passés als ocupants de la cabina i per això mateix es va instal·lar un mecanisme de desbloqueig del blindatge, a través d'un teclat extern. Però com que els possibles segrestadors podien saber l'existència d'aquest mecanisme la seguretat es va reforçar amb un sistema de bloqueig, de nou des de dins de la cabina. El sistema tenia una gran lògica, perquè no comptava que ningú, cap pilot, fos capaç de tombar un avió a propòsit. Aquest paràmetre no entrava en els càlculs; per això el desconcert i la desesperació de tothom és tan evident. El factor humà, difícil de preveure, va trobar una escletxa criminal en un sistema gairebé perfecte. I ens ha fet un mal enorme, molt difícil de superar.
