Espionatge financer
El Tresor dels Estats Units va demanar la intervenció de la Banca Privada d'Andorra, en saber que havia acollit els comptes d'un personatge rus i un de xinès vinculats, segons ells, a organitzacions del crim organitzat. Aquesta informació només s'explica gràcies a un servei d'espionatge dependent de la CIA o d'una altra agència d'intel·ligència dels Estats Units.
L'espionatge de secrets militars, que tants llibres i tantes pel·lícules ha inspirat, ha deixat pas a l'espionatge financer, aquell que permet seguir el camí dels diners que tenen el seu origen en la droga, les xarxes de prostitució, la venda il·legal d'armes i el finançament del terrorisme. Aquest espionatge financer pot ser efectiu, sobretot, si compta amb la col·laboració dels bancs. D'aquests, n'hi ha de tota mena. Alguns són molt curosos dels clients que tenen, començant per Andorra mateix i acabant amb qualsevol altre paradís fiscal. El banc pot ser curós, però pot tenir uns funcionaris que es deixen comprar a canvi del seu silenci. El que m'interessa destacar, i que ja mig deia la setmana passada, és que el terrorisme, per posar-ne l'exemple més indecent i terrible, necessita els bancs per finançar-se i per moure els diners.
En posaré un exemple, imaginat. Una companyia petroliera americana compra petroli a Qatar, el patrocinador del Barça i finançador d'Estat Islàmic, segons diuen les males llengües. Un banc americà ingressa en el banc públic de Qatar l'import corresponent a la compra. Com es fan arribar els diners, a Estat Islàmic? Doncs amb una transferència bancària al banc que li indiquen els terroristes. Segur que és un banc en un país no democràtic, en què el govern i els bancs fan els ulls grossos a canvi de l'entrada de diner. Però aquest banc sí que té comptes amb la banca internacional, i és possible que inverteixi els diners d'Estat Islàmic en títols de renda fixa d'Alemanya o en accions de la Coca-Cola. Els Estats Units tenen magnífiques relacions comercials amb els estats del golf Pèrsic, que tallen la mà als lladres a la plaça pública i decapiten legalment els assassins, però el govern americà no burxa uns estats que els venen petroli i els compren armes amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra financen Estat Islàmic.
Sembla clar que el servei d'espionatge financer de les grans potències democràtiques es veu més amb cor de ficar el nas en un país europeu i tranquil com Andorra que no pas en un estat del golf Pèrsic. També és claríssim que si tallem el circuit financer dels terroristes els deixem sense armes i la guerra estaria guanyada sense que es disparés un sol tret i sense cap mort, quan s'acabessin les seves reserves. És per això que sóc totalment favorable a l'espionatge financer en el cas d'organitzacions del crim organitzat. Els espies són els bons de la pel·lícula.
Però això requereix la col·laboració estreta amb la gran banca internacional, que més aviat pensa en altres coses, com la retribució als seus accionistes i els premis als seus directius.
