Estimada amiga
T'escric per convidar-te a passar un cap de setmana a Catalunya. Ja hi has vingut altres vegades i sovint hem parlat del que significa ser català. Perquè, certament, els catalans parlem tot sovint del que som, del que hem estat, del que voldríem ser. Però t'asseguro que ara estem fent una revolució democràtica. Una revolució dels somriures única a Europa. Segur que recordes les fotos de la Via Catalana que et vaig enviar.
Jo no oblido un moment viscut fa molts anys: al final d'un viatge en què havíem fet amistat amb unes companyes castellanes, quan ens acomiadàvem ens van preguntar amablement: “Els catalans sempre parleu del mateix?” Aquell dia se'm va despertar el desig de ser ciutadana d'un país normal; la voluntat de ser algú que no ha d'explicar-se, quan es troba amb estrangers; de poder viure sense haver de justificar contínuament la pròpia existència.
Per sort, darrerament conjuguem el verb del que som i el que voldríem ser en futur. Ara parlem del que serem i de com estem fent passos molt significatius cap a la normalitat. Veiem a l'horitzó un país on el govern té el control dels diners públics, amb les corresponents limitacions que imposa pertànyer a la UE, és clar!; un país on ningú discuteix l'ús natural i normal de la llengua pròpia a l'ensenyament i l'administració, practicant el poliglotisme que ens facilita el contacte internacional; un país on la cultura es desenvolupa sense traves imposades per una administració, el govern espanyol, que es comporta amb una actitud de rivalitat i no de cooperació.
Has llegit que volen decidir que hem de recuperar les curses de braus? Contrariant una conquesta de la lluita democràtica contra el maltractament als animals! O que promouen anul·lar un decret català per combatre la pobresa energètica? Enmig dels estralls de la crisi econòmica, els catalans no tenim dret a prendre mesures per a millorar la vida dels més febles.
És precisament per aquest optimisme, per la voluntat de construir un futur atractiu, que del 25 al 28 de juny organitzem el Catalan Weekend. Volem que molts amics estrangers compartiu amb nosaltres l'emoció que sentim, en ser protagonistes d'un moment que també té efectes sobre aquesta Europa que estem construint. De fet, el nostre moviment té molt a veure amb la decisió ferma de ser activament presents en la definició de la futura unió europea (ho poso en minúscules perquè el que vull indicar desborda el marc de les anomenades institucions europees).
Saps que els catalans som xenòfils. Ens agrada tot allò que ve de l'exterior: les idees, els corrents culturals, els productes materials. Hem estat vocacionalment importadors, tal com correspon a un país amb geografia i demografia limitades. De l'estranger, però, el que ens agrada més són les persones. Ens enorgulleix ser un destí turístic, ens fa feliços que les nostres universitats siguin capdavanteres a l'hora d'atreure estudiants Erasmus, rebem amicalment els treballadors de les multinacionals instal·lades aquí i, sobretot, som conscients que hem assolit el bon nivell de desenvolupament econòmic, social i cultural de què gaudim gràcies a les diferents onades d'immigració.
Som fets de la barreja de persones que han vingut a viure a Catalunya al llarg de la història. Del Sud de França fa segles, d'Espanya al segle XX i d'Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia darrerament. Ho vivim amb un profund agraïment; tots plegats hem fet un país de 7,5 milions d'habitants, molts dels quals van expressar el passat 9-N la voluntat de decidir el futur a través dels mecanismes de la democràcia. Aquell dia et vaig enviar més fotos, ho recordes?
Ens agraden els estrangers. I ens agradem nosaltres. Per això, et convido a conèixer-nos una mica més i millor. Vull que coneguis de primera mà la construcció d'un nou país. No t'ho perdis. Vine al Catalan Weekend! Com sempre, et rebré amb els braços oberts.
