2017

L'acord de Setmana Santa entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes és l'oferiment als ciutadans de Catalunya de fer un torcebraç a l'Estat espanyol d'una magnitud mai vista i poc valorada encara perquè arriba en un moment de descompressió després de dos anys d'excitació. La base és l'encaix dels plans d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras exposats en sengles conferències el 25 de novembre i el 2 de desembre. I, si al gener, Mas i Junqueras ja van pactar el quan (27 de desembre) fer les eleccions plebiscitàries. Ara han pactat el què fer després i el com fer-ho. El qui, el decidiran els partits que s'hi sumin. I l'on, sembla evident, però el marc no és Espanya, és Europa. I quan escric que és l'oferta d'un torcebraç sense precedents, ho escric perquè, tot i que en alguns punts pot semblar que es tracta de tornar al punt de partida, el pas que
es fa ara és el decisiu. El que hi ha ara són els dos partits centrals de la política catalana, un dels quals és el del president de la Generalitat, que diuen als ciutadans: si ens doneu la majoria, farem que Catalunya sigui un estat independent el 2017. I això, aquesta oferta electoral conjunta per part del catalanisme majoritari, no hi havia sigut mai. Ara ja no es vota per fer una consulta, ara es vota per la independència de Catalunya. I el referèndum de ratificació ja no pot ser un procés participatiu ni quedar suspès si l'Estat l'impugna. Ara aboca a la unilateralitat si Madrid no reacciona i ofereix (dic ofereix, no dic accepta) un referèndum vinculant. Ara ja és absurd el debat sobre si és constitucional. Perquè es tracta, justament, de trencar la legalitat actual. Poden Mas i Junqueras acabar a la presó, com ha dit Miquel Iceta? Poden. Tot i que insisteixo: el marc és l'Europa del segle XXI. I ja n'hi ha prou d'una
societat que s'acomoda. Franco va morir al llit. Ara només es tracta de
votar, de democràcia. I és a les mans de cadascú.