El suflé ennuega

Mentre Convergència i Esquerra s'envestien durant mesos, a Madrid tot eren festetes i confeti. Circ alegre. Polítics, periodistes, analistes, contertulians, columnistes i trapezistes proclamaven, sense intermitències, que el suflé sobiranista s'havia desinflat i van alçar acta de defunció del procés independentista. N'hi ha que confonen desitjos amb realitat. I que intenten fer autòpsies amb el cadàver encara corrent pel camp. Potser això explica que el document que han subscrit Convergència i Esquerra hagi remogut tant l'asfalt de la Puerta del Sol. El primer a clamar i reclamar ha estat Mariano Rajoy. El president del govern espanyol ha enviat el paper a l'Advocacia dita de l'Estat. És a dir, al seu advocat de guàrdia. Com li exigia la tropa mediàtica alterada que l'acompanya. El doble esforç no s'entén. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja pateixen unes quantes querelles per la consulta del 9 de novembre. Potser el president espanyol vol adossar-los més anys de presó. No en tenen mai prou. Una altra reacció dermatològica intensa ha estat la del diari El País. Ahir el presumpte portaveu de la cavalleria progressista espanyola va publicar un editorial guerrer. Lligades al pacte entre republicans i convergents, els senyors de la presumpta esquerra espanyola van publicar expressions i paraules com “atemptat democràtic”, “deliri sense pal·liatius”, “república bananera”, “dictadura soviètica”, “caos” o “autocràcia”. Ells sí que són atemptat, deliri, bananers i soviètics...