Nervis

La signatura del preacord independentista ha fet aflorar els nervis unionistes. D'una manera espectacular. Així hem vist dirigents polítics de partits que se suposava que eren de tradició democràtica, del PSC, parlant com si ho digueren en broma de la possibilitat d'una guerreta entre Espanya i Catalunya. O hem pogut llegir editorials de diaris que un dia van ser referents d'alguna cosa, senzillament delirants. I el govern espanyol ja ha donat l'ordre de mobilitzar la coneguda brigada Aranzadi, amb la intenció de fer impossible que se celebren les eleccions i sobretot que les guanyem. La reacció ha estat tan virulenta que inevitablement crida l'atenció. És obvi que han quedat sorpresos per la capacitat de l'independentisme de fer acords, fins i tot en els moments més difícils. Una de les tesis preferides d'Espanya és la del suflé –que diu que això no va de debò–. I un dels hits del suflé és la divisió del catalanisme. Quan CDC i ERC es barallen Espanya es posa a fer bots d'alegria i decreta la defunció del procés. Va passar amb el nou 9-N i jo diria que ha tornat a passar ara. Tan tranquils que estaven ells pensant que Mas i Junqueras s'odien i no farien res junts mai més... Ara veurem quina una n'inventen. Podem fer apostes. Anul·lar les eleccions és massa difícil. Il·legalitzar partits seria molt més senzill. Suspendre l'autonomia ja hem explicat mil vegades que és tan complicat jurídicament que sembla impossible. En qualsevol cas els nervis mai fan bon consell. Així que preparem-nos per aprofitar la que serà, segur, una altra gran relliscada seua. I anem fent...