Via Crucis

La Setmana Santa ja la vaig viure per dins durant els anys de la infantesa que vaig ser escolà de la parròquia. Recordo que l'activitat cerimonial es multiplicava i que entre misses, processons, Via Crucis, Vetlla Pasqual i altres cites que requerien la nostra participació, es feia una setmana inacabable. Però ja es devia tractar d'això si el que es feia era commemorar la passió i mort de Jesucrist i, finalment, la seva resurrecció, que per a nosaltres era un alliberament, encara que em temo que no en el sentit que pretenia l'Església. També haig de dir que si tenies la sort de poder portar l'encenser en algun moment –zim-zam, d'un costat a l'altre escampant l'olor de l'encens en combustió– ja et compensava els moments més avorrits. Tots tenim un passat. I potser és per tenir un present en què ens sentim més còmodes.

Quan vaig tenir prou ús de raó, vaig poder veure més des de fora la Setmana Santa. I des de llavors mantinc respecte per la pràctica religiosa, però m'he dedicat més a les tradicions més recreatives i hedonistes d'aquests dies. Des de la ingesta de brunyols a la quota anual de pel·lícules sobre la història sagrada, passant per portar la mona a la meva estimada fillola. Potser per reminiscències d'aquella etapa, també practico alguna mena d'autoflagel·lació. Més simbòlica que física, és clar. Com ara llegir l'entrevista a José Montilla que aquest diari va publicar dissabte. No vull dir que no fos interessant, al contrari. “El federalisme no és una estació que ja hàgim superat”, diu. I em va sonar a Via Crucis: “Primera estació, pregrària a l'hort de Getsemaní. [...] Quarta estació, sant Pere nega Jesús. [...] Setena estació, Jesús carrega la creu.” Desena estació, federalisme, i per molts anys en el camí de la submissió i la humiliació. Vaig dir-me a mi mateix que prou, que sota els efectes del record de la Setmana Santa m'ho estava agafant tot massa a la valenta.

I va ser pensar això i arribar-me les declaracions del candidat socialista a l'alcaldia de Madrid, Antonio Carmona: “Qui vulgui passar per sobre de la Constitució haurà de passar abans per sobre del meu cadàver.” El que faltava: el redemptor. No sé què devia pensar Montilla d'un dels seus companys federalitzadors. Però jo sí que vaig pensar que els catalans ens la juguem amb polítics com aquest, que són majoria a Espanya. I que, si no empenyem com cal el procés, això acabarà com el Via Crucis: “Última estació: Jesús és col·locat al sepulcre.”