Sopar (s)

Podria escriure que va ser durant un sopar d'aquests dies festius, però va ser en la sobretaula d'un dinar que vam recordar aquella escena del Sant Sopar de Viridiana en què Lola Gaos diu als comensals que els farà un retrat i s'aixeca les faldilles. Es va fer present que la pel·lícula de Buñuel va ser prohibida a l'Estat espanyol un cop les autoritats franquistes van descobrir-ne el contingut “blasfem”, que, arran de la projecció a Canes l'any 1961, va denunciar el cronista de L'Osservatore Romano, diari del Vaticà: com podia ser que Viridiana provingués de l'Espanya catòlica! Això ens va fer recordar que Pere Portabella va ser un dels productors del film i que ho va pagar amb la retirada del seu passaport durant temps. Com pot ser que, més de cinquanta anys després, Portabella hagi sigut objecte de noves formes de repressió i censura. Ha passat a propòsit d'El sopar, un film que el cineasta i productor va rodar clandestinament l'any 1974 amb cinc expresos franquistes (del PSUC, de CCOO, del PCML, de les Joventuts Llibertàries) que discuteixen sobre el sentit de la vaga de fam, les possibilitats de mantenir un front de lluita a la presó, les dificultats d'adaptació al món de “fora” després d'anys de reclusió i, entre altres molts aspectes, la poca consideració sobre els problemes específics de les presoneres apuntada per l'única dona (Lola Ferreira) present en el grup que va reunir Portabella just el mateix dia en què va ser executat Puig Antich. El cas és que aquest document va ser programat fa uns dies a Granada com a cloenda del cicle Memòria del descrèdit, organitzat pel cineclub El Sur, que depèn de la Diputació granadina governada pel PP. Portabella va ser convidat a presentar-la, però el director del cineclub li va fer arribar que no anés a Granada: el diputat de Cultura José Torrente havia vetat la seva presència. L'excusa és que no li volien pagar un sopar d'homenatge del qual Portabella ni tenia constància. D'un sopar a un altre, l'Espanya franquista encara cueja.