Ara l'estratègia és desprestigiar

es del PP fins a Podem, passant pel PSOE, Ciutadans i UPyD, l'estratègia és ara desprestigiar les eleccions del 27 de setembre vinent perquè, de cap manera, puguin ser el referèndum sobre la independència que no ens van deixar fer. Una estratègia basada en uns arguments que fan riure, si no fos per la transcendència del tema, però que, en el fons, demostren la impotència actual de l'unionisme davant l'impuls independentista. Uns arguments, d'altra banda, ben contradictoris perquè neguen el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S, al·legant que una qüestió així només es pot decidir en un referèndum. Una consulta que, cal no oblidar-ho, van ignorar, menystenir i, finalment, prohibir. Tot plegat indica clarament que cap dels grans partits espanyols, inclosos els nouvinguts de Podem, està disposat a afrontar com caldria les reivindicacions catalanes. Que prefereixen deixar passar el temps, en definitiva. A veure si el panorama polític canvia amb les eleccions espanyoles de la tardor vinent. I, mentrestant, el que cal és treure importància a les plebiscitàries. Intentar fer veure, amb les armes que calgui, que són unes eleccions com qualssevol altres. Unes simples “autonòmiques”, com va dir l'altre dia el president Rajoy. O assenyalant que “ningú els hi ha de dir, als catalans, quin tipus d'eleccions seran”, com va argumentar amb cinisme Pablo Iglesias. En tota aquesta confusió, destinada al públic català, però també a la comunitat internacional, hi contribueixen també els partits catalans. Tot i que ho fan, és clar, amb diferent mesura i amb intencions ben diferents. Les opcions independentistes fermes, CDC, ERC i la CUP, per exemple, en no acordar una llista única han tret “caràcter” plebiscitari als comicis, per molt que ara ho intentin arreglar. La llista única hauria estat la clara opció pel sí, una opció meridiana per a tots aquells que volen la independència. Hi ha després la gent d'Unió, que haurien de fer via a aclarir-se. La seva dilació contribueix i molt a enterbolir el procés. I finalment, queda ICV que, capficada en el mos que els farà Podem, sembla haver-se oblidat d'allò que és més important i que ens permetrà aconseguir la resta: la llibertat del país.

D