27-S: model de seguretat
Que el procés de transició nacional avança és una realitat. Durant els dos últims anys he fet més d'un centenar de conferències a l'entorn del procés, l'ANC, els PPCC, etc. Ara, començant per una conferència a l'Ateneu feta fa uns dies conjuntament amb el company Jordi Armadans, de FundiPau, em sol·liciten prop d'una desena de conferències en les properes setmanes sobre el tema de la seguretat i la defensa. És evident, doncs, que la bona gent del país comença a creure's que potser aviat –o a mitjà termini– tinguem un estat. I això comporta desacomplexar-se i plantejar-se reptes i estructures d'estat que fins ara no ens havíem plantejat.
No em canso de repetir que Catalunya –una part de la nació catalana– després de més de 300 anys sense estructures d'estat, i menys encara, sense sentit d'estat propi, té greus llacunes en el seu pensament i estratègia nacionals. Ens va costar molt durant la transició democràtica i el pujolisme construir les beceroles de les estructures d'estat de què avui gaudim: ensenyament, la CCMA i la Policia pròpia. Quant a la seguretat, 35 anys després encara ens queda molt i molt per fer, molt a millorar, i encara ens manca una qüestió primordial: que la nostra societat tingui sentit de seguretat i defensa nacionals, un element bàsic per a construir quelcom després del 27-S –si aconseguim les majories social i democràtica necessàries. És per aquest motiu que jo, amb el meu equip del CEEC, em nego a fer volar coloms, i des del centre hem plantejat en dos articles quins són els mínims de l'avenç en el model de seguretat i com començar a construir la base d'un model de defensa nacional. En aquest article parlarem de seguretat: on som i cap on cal anar.
El model català inacabat de seguretat disposa d'importants efectius humans, més de 17.300 Mossos, més de 10.000 Policies Locals, més de 5.000 bombers, agents rurals i una poc organitzada –encara—protecció civil. Aquesta és una bona base per construir i enfortir un model de seguretat democràtic i europeu. Però tenim problemes: l'Estat i l'acomplexament i la manca de sensibilitat d'una bona part de les nostres institucions nacionals i classe política comporten que la situació actual dels professionals de la seguretat a Catalunya estigui una mica desballestada. Els professionals de la seguretat a Catalunya no tenen el reciclatge necessari, no es generen noves promocions, manquen com a mínim de 2.000 a 2.500 mossos –i un miler pel cap baix de bombers–, així com un mínim de 200 agents rurals. En el cas de la Policia de Catalunya, aquesta necessita més mitjans tècnics, científics, de formació, i també l'armament necessari per afrontar situacions difícils com ara el “perill gihadista”.
A més, la nostra policia està constantment posada en qüestió i disminuïda per l'Estat i els seus dirigents polítics de la seguretat –i no tant per part dels membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, els quals saben que Policia de Catalunya i Policia espanyola tenen els mateixos enemics.
Parlem, doncs, sobre què cal fer abans i després del 27-S: tenir l'organització, l'estratègia i la preparació per a suplir els cossos i forces de seguretat de l'Estat en les seves competències; estructurar les relacions internacionals de la Policia de Catalunya amb la resta de les policies europees i del món; dissenyar la seguretat marítima, aèria, cibernètica, nuclear i de tots els elements bàsics de subministraments en la població, com és l'aigua, el gas, l'electricitat, el medi ambient, etc.
Aquests elements de plantejament estratègic són els vitals, però a més també caldria potenciar un acostament de la nostra seguretat pública integral a la ciutadania per a fer sentir que aquests ciutadans que serveixen la seguretat són els servidors públics que s'arriscaran demà per defensar que el país avanci amb pau, tranquil·litat i seguretat.
En el proper article parlarem de la defensa, un tema potser no prioritari però que ha provocat un gran interès i un debat que cal clarificar per tal d'evitar malentesos.
