Regnes de taifes

Les paraules d'ahir de Fernández Díaz amb la Terribas no són cap relliscada. I no només són un intent de fer un poti-poti indepislamista. Per sota hi supura un pensament molt més profund que, novament, va de poder polític. El ministre de l'Interior va dir literalment: “En lloc de col·laborar a una integració normal al si de la nostra societat, que és el que s'ha de fer, el que s'intentava és una cosa diferent.” Heus ací on rau el problema: a la paraula normal. Per Fernández Díaz, “una integració normal” implica moltes coses, però sobretot que els nouvinguts no siguin independentistes. És per això que, acte seguit, el ministre definia com s'han de fer les coses: “Nosaltres (el Ministeri de l'Interior) a través de la fundació Pluralismo y Convivencia estem fent una tasca molt positiva amb aquest col·lectiu, i des d'aquesta fundació (Nous Catalans) es volia fer un nosaltres sols”. És a dir, el pecat de Nous Catalans és actuar al marge dels canals d'inclusió espanyols. No cal dir que la web de Pluralismo y Convivencia porta el logotip del govern espanyol. Aquests són els bons; Nous Catalans, els dolents. Uns ho fan bé; els altres, malament. Uns integren els immigrants com Déu mana i els altres, com ho ordena Al·là. I aquí descansa l'autèntica barreja entre independència i islamisme: l'Estat manté la competència exclusiva en la gestió de la immigració malgrat les peticions dels diferents governs de la Generalitat. I com que l'únic autoritzat és l'Estat, si ho fa Catalunya se li colen els islamistes. No sé què deu passar amb els detinguts fa unes setmanes a Ceuta, Ciudad Real, Àvila o tots els autors de l'11-M, però en el cas de Catalunya ho són perquè van per lliure. El procés va de poder polític: de qui mana, de qui pren les decisions, de si Catalunya té l'última paraula en tot, i per això allà on hi hagi una fuita de poder sempre hi haurà un ministre disposat a defensar-ho amb ungles, dents i tanques a Melilla amb fulles tallants.