En Janot d'Hostoles

Permeteu-me que tracti aquí d'aclarir-me jo: què és la història?, què és la llegenda? El Diccionari de l'IEC defineix la primera com una “narració ordenada i verídica dels esdeveniments relatius a una persona, d'un succés” i conclou, a la darrera accepció, que és el “període de la vida de la humanitat posterior a l'aparició de l'escriptura”; pel que fa a l'entrada llegenda, es diu que és la “narració popular d'esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició”. M'he fet aquestes preguntes després de llegir-me el llibre de Joan Arnau i Serra (Janot d'Hostoles), presentat aquest divendres a la Biblioteca Maria de Jonquers de les Planes, Llegendes de les Planes d'Hostoles i altres romanços. Què va ser primer, l'ou o la gallina? Què va primer, la història o la llegenda? Una neix de l'altra? O viceversa? Si agafem al peu de lletra la segona accepció del DIEC, aquella que diu que la història és el període de la humanitat posterior a l'aparició de l'escriptura, com definiríem la història abans de l'escriptura, com a llegenda? Els de pensament científic defensaran la història com una narració ordenada i verídica, però aleshores, quin paper reservem a la història oral (la d'abans de l'escriptura), com a falsa? Agafem la definició de llegenda i subratllem allò de “narració popular” (molt sovint oral, afegeixo) i donem-li el valor que té: surt del poble i sovint –torna a dir el DIEC– amb un fons real. Aquí el seu valor; arriba directament dels nostres avantpassats, a cau d'orella i del foc, a la plaça, a l'escola, a casa... Els més grans ens l'expliquen afegint de collita pròpia –com Joan Arnau ens diu i fa– allò que han anat recollint de la història “sistemàtica”... i així creixem i tornem a passar la torxa als nostres fills i néts en format de conte, de narració inventada, de llegenda real com la vida. És en l'entorn més immediat (les Planes, el Brugent, les gorgues, l'hort de casa, la família) com a referència propera, el marc ideal per explicar històries creïbles encara que inventades, ja siguin aquestes tradicionals o noves, narracions o contes, romanços. Una de les facetes (una altra) que més m'ha seduït d'en Joan és tot allò que va fer per rescatar de l'oblit 195 cançons que els mestres Joan Tomàs i Joan Llongueres van recollir in situ a les Planes, l'any 1922, i que fins al 1991 van estar guardades en un monestir de Suïssa. Un dels factors que genera noves llegendes i en recupera d'antigues podria ser la manca d'una història real consultable, accessible, difosa, editada... Sort en tenim de la feina de buscar i trobar d'en Joan Arnau. Tot un trobador.