Plantació

Els catalans han tingut tradicionalment un acusat sentit del ridícul, sens dubte excessiu –haver rebut moltes garrotades, alguna cosa hi deu tenir a veure–; però en els últims temps n'hi ha que fan molta via a perdre'l. La Plataforma per la Llengua va convocar dissabte passat “una potent acció simbòlica de sensibilització” consistent a reunir tres-centes persones –“cares conegudes de la societat civil i la cultura”– que van materialitzar l'expressió “plantar-se” mitjançant el procediment de ficar-se en un test, un test dels que serveixen, omplerts de terra, per plantar-hi plantes. En les fotos que s'han divulgat, no sembla, però, que hi hagi terra, ni que l'hagin regada, ni que la persona de la societat civil o la cultura s'hi hagi quedat gaire estona ni que hagi alçat els braços imitant les branques que broten —amb la qual cosa la imatge hauria quedat sens dubte més “potent”—; dintre de tot, una mica de pudor encara subsisteix. Val més no pensar què seria si, en ulteriors ocasions, els passessin pel cap expressions com “posar-se de cul a la paret” o “fer de la garra pota”, que més o menys també donen la idea de resistència, o la tan escaient com impertinent “tenir els collons ben posats”. Més sorprenent és quan diuen que cada un dels testos “simbolitzava una de les llengües que es parlen a casa”, entenent per casa el territori on es parla o s'havia parlat català; si és veritat que hi ha tres-centes llengües, això en el món real es consideraria un perillós senyal de disgregació, no pas res a festejar. I més que sorprenent, és desconcertant que es faci en un acte per reivindicar “el català com a eix troncal de la societat”. Si això ha de continuar essent un país, hi haurà gairebé tres-centes llengües que s'hi deixaran de parlar, perquè els fills dels qui les parlen hauran crescut en la o les llengües oficials, i s'hauran d'espavilar en anglès, com tothom, per anar pel món, igualment com deixarà d'haver-hi tantes “comunitats” aquí trasplantades. Si és que volem tenir un país i no un gran alberg, és clar.