El sobiranisme venç l'unionisme

Fins fa molt poc, la batalla per la independència s'anava guanyant per incompareixença del rival. Només hi havia una campanya, la dels sobiranistes,
que explicaven de totes les maneres possibles els avantatges d'una Catalunya independent. L'unionisme, mentrestant, es limitava a la negació sistemàtica,
sense entrar en el debat. Mentre els catalans independentistes s'agrupaven en entitats com ara l'Assemblea Nacional Catalana o el Centre Català de Negocis, els unionistes no donaven senyals de vida. L'any passat, però, l'estratègia dels partidaris de l'statu quo va canviar. Van aparèixer organitzacions com ara Societat Civil Catalana o Empresaris de Catalunya. A diferència de l'Assemblea, per exemple, que no rep cap subvenció i només se sosté amb l'aportació dels seus socis (amb comptes transparents tant pel que fa als diners com al nombre de membres), ningú no sap
del cert quants socis té SCC, ni com s'ho fa per pagar suplements de quatre pàgines de publicitat en diaris de Barcelona. El que sí que sabem ara, però, és quanta gent segueix una o altra opció. SCC va celebrar el seu primer any de vida en un teatre amb 700 assistents. L'endemà, l'ANC omplia el Sant Jordi amb 16.000 persones, més uns quants milers més a l'Anella Olímpica. I l'11 de setembre omplirà la Meridiana, i el 27-S es consolidarà una majoria parlamentària contundent que farà la independència en el termini de 18 mesos. No us deixeu intoxicar. Això està
més viu que mai.