Restauració

El problema que té Catalunya és que la classe dirigent de CiU encara es pensa que podrà negociar una sortida airosa amb l'Estat utilitzant la força de l'independentisme. El problema que tenen els espanyols és que actuen com si ja haguessin guanyat i han activat els ressorts que havien preparat per a la postguerra, abans d'hora. N'hi ha prou de llegir el dietari de l'Antoni Puigverd o el Llarg procés del Jordi Amat per veure el discurs que podria presidir la nova restauració espanyola si aquesta negociació entre CiU i l'Estat encara fos possible. Els dos llibres estan escrits des d'una gran independència intel·lectual, però donen moltes pistes sobre les intencions del poder a Catalunya. Com ja va passar el 1939 amb els fulls volants de Dionisio Ridruejo, no crec que la visió del país i de la història que transmeten tinguin cap possibilitat de sobreviure. Ni els entorns de CiU connectats amb l'Estat poden fer res per evitar la força de la realitat catalana, ni l'Estat tornarà a donar a CiU l'aire que necessitaria per intentar ressuscitar l'autonomisme. La desconfiança entre Madrid i Barcelona s'ha fet massa gran i la informació circula excessivament de pressa. Mentre que l'Estat demana a Duran i Lleida que freni les plebiscitàries, va donant aire a Ciutadans, que és el partit que portarà els petits negocis que fins ara gestionava el líder democristià. Al mateix temps, mentre CiU espera forçar un acord amb el govern espanyol, atia les il·lusions dels seus votants, que són els més nacionalistes del país. La globalització ha empetitit Espanya i la relació entre Madrid i Barcelona ja no és creativa. Mentre que els espanyols valoren poc la feina de Rajoy per aturar un referèndum que tenia perdut, i que no tenia manera d'evitar, alguns partidaris de Mas es pensen que el president és imprescindible i segueixen degradant les plebiscitàries amb polèmiques absurdes. Com ja ha passat altres vegades, som a l'ull de l'huracà i som el mirall d'un món cada dia més embolicat i més mancat d'idees.