La creu de fer-se gran

El pas implacable dels anys. Superes la barrera dels quaranta i et sents encara jove d'esperit, però de tant en tant passen coses que et tornen a la crua realitat i et fan tocar de peus a terra. I t'adones que et cau al damunt com una llosa el tic-tac del rellotge vital. A mi em succeeix durant les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, i no precisament per la nostàlgia del passat, sinó sobretot pel present.

No faig aquesta reflexió perquè pensi que la festa major de Figueres no estigui pensada per a gent de mitjana edat, sinó per constatar que amb els anys vius la Santa Creu de formes molt diferents. Avui agafo el programa i no conec pràcticament cap dels grups que actuen a l'Embarraca't, quan durant l'adolescència allà se'ns feia de dia. O avui fas una escapada al parc d'atraccions i et mareja la gent i la música estrident dels autos de xoc. És quan et fas teva la frase aquella que sovint repetim: “Ens fem grans.” I ja no en parlem si alguna d'aquestes nits de Fires decideixes fer algun excés, que llavors és quan l'endemà sí que és com si arrosseguessis la santa creu. En fi, que ara mires el programa i et fa gràcia veure que la Maravella no falla mai a l'envelat.

Sigui com sigui, i tinguis els anys que tinguis, per les Fires de la Santa Creu als figuerencs ens envaeix una sensació especial. T'enorgulleix la ciutat, tens més ganes de sortir al carrer i repasses amb ànsia les activitats d'aquests deu dies. Però, sobretot, revius records d'aquell any que vas participar en la desfilada de carrosses, d'aquella nit adolescent a les barraques de ca la Lucrècia o de quan, agafat de la mà del teu pare, anaves a les atraccions per pujar una vegada darrere l'altra al Gusano Loco. El passat ens condiciona el present i la manera de viure'l.

I el futur? Segurament la ciutat de Figueres consolidarà aquesta dinàmica positiva i les festes de la Santa Creu seguiran evolucionant, en una estricta i necessària amalgama de tradició i modernitat, que és la seva clau de l'èxit. I nosaltres? Doncs nosaltres ens anirem fent grans, seguirem fidels a la Santa Creu i aspirarem a recollir algun dia la medalla que certifica que ja hem arribat als 90 anys. Per molts anys!