la crònica
Elogi dels Davids
La sempre prodigiosa creativitat policial es va decidir pel Curatio-Cirurgia a l'hora de batejar l'operació contra l'entramat d'empreses del Grup Innova de Reus. Si s'haguessin proposat furgar en la irritació que provoca allò de ”les retallades són inevitables perquè hem estirat més el braç que la màniga”, podien haver optat pel Sagnia-Sangonera. O decantar-se pel David-Goliat en l'encara més improbable cas que volguessin homenatjar el militant de la CUP que ha fet trontollar Reus i tot el país. A còpia de preguntes i tenacitat, i amb la limitadíssima força d'una acta de regidor, en David Vidal no únicament ha destapat una d'aquestes elegants i sofisticades trames presumptament dedicades a la malversació de diners públics, tràfic d'influències i blanqueig de capitals, sinó que ha qüestionat el model sanitari català.
En David, sense cap fona, ha tombat uns quants filisteus. Diuen que la primera vegada que va assistir com a regidor a una reunió del consell d'administració d'Innova, el hòlding d'empreses que administrava el 75% del pressupost de l'Ajuntament de Reus, el va desconcertar la lleugeresa amb què s'aprovaven les propostes. Entre esmorzars de gent refinada i dietes aristocràtiques segons quines preguntes deuen ser impròpies o ridícules i per això no es fan. Per exemple: en què ens gastem els diners, o què cobra el president? Són justament les que va fer el nostre David i, després de molts mesos, d'obstacles i retrets de populisme i demagògia, vam saber que Josep Prat, un d'aquests teòrics i executors de les retallades sanitàries, cobrava 280.000 euros a l'any com a president d'Innova.
Però que, a més, compaginava aquest càrrec amb la presidència del CatSalut i la vicepresidència de grups sanitaris privats. I coses molt més grosses. Tota la complexa planificació mixta de la sanitat catalana, la transferència de capitals públics cap al negoci privat, l'existència de societats de dret comú amb capital íntegrament públic, les portes giratòries o fins i tot la insolent compaginació de càrrecs públics i privats, la podem atribuir, per acció o omissió, a tots els que han tingut responsabilitats en els governs catalans i especialment a aquella sociovergència tàcita que tant enyoren els grans poders del país.
Ara sentirem dir allò del “tu més” i també com el més alt representant de les institucions del país amenaça amb fer anar el ventilador amb l'energia d'un rumbero. No sé si s'entendrà que no importa quina camiseta portaven, que la Curatio-Cirurgia i la Sagnia-Sangonera es fonamenta en aquells principis lliberals que amb el pretext de l'eficiència, la rendibilitat i la productivitat, confien fons i funcions públiques a empreses privades, eludint el control molt més estricte de la legalitat a què estan sotmesos els ens públics, per fugir cap a les laxituds del dret mercantil privat i evitar-hi la democràcia. Diuen que ho fan pel nostre bé perquè els fariseus són molt barruts i és per això que necessitem molts Davids com el de la CUP de Reus, com la revista Cafè amb Llet, o com els que animen la força oceànica de la Marea Blanca.